Quina diferència hi ha entre un acord i entrar a la Unió Europea com Espanya o França?

L'adhesió a la UE preveu drets i deures per als Estats membres, diferents als quals es preveuen en els acords per als Estats associats. L'adhesió, a més de comportar més competències atribuïdes a la UE que fan l'objecte de la relació entre l'Estat membre i la UE, comporta per als Estats membres el dret a participar en les institucions de la UE, així com el deure de contribuir al seu finançament.

L'acord d'associació d'Andorra amb la UE, només preveu la participació en el mercat únic, que és un espai econòmic i monetari. Al contrari, no preveu que la UE tingui d'altres competències fora de les associades al mercat únic, com per exemple en política exterior, la fiscalitat, ni en seguretat, ni en justícia, ni en política regional i de cohesió, ni en política agrícola,, ni en turisme, ni en cultura, ni en educació (exceptuant el reconeixement de qualificacions professionals), ni en esport, entre d'altres.

Una altra diferència és que en aquest Acord d'associació hem pogut negociar moltes adaptacions específiques per Andorra, és a dir que per les matèries que son part de l'Acord no incorporarem el cabal comunitari de la mateixa manera i amb els mateixos terminis que ho fa un Estat membre.

Quan sigui aprovat l'acord d'associació amb la UE, en virtut de la lliure circulació de serveis, podré contractar una assegurança a qualsevol país membre de la UE?

El sector de les assegurances té fins a 15 anys per a decidir la seva participació en el mercat interior. Per participar en el mercat interior, cal passar per tot un procediment que inclou la incorporació de la normativa europea sobre aquest sector i també diverses avaluacions.

Un cop el sector de les assegurances andorrà formi part del mercat interior (com comentat, màxim en 15 anys des de l'entrada en vigor de l'Acord), les companyies d'assegurances dels altres països europeus podran establir-se o oferir els seus serveis a Andorra.

Llavors, les persones i empreses d'Andorra podrem contractar assegurances d'altres països de la Unió Europea sempre que hagin obtingut llicència per prestar els seus serveis a Andorra (o per establir-s'hi).

Desapareixeran les duanes Espanya, França i Andorra? Desapareixeran els controls policials a les fronteres?

No. I és així per poder mantenir una fiscalitat diferent de la resta de la UE (manteniment de la duana) i per tenir poder mantenir un control sobre els fluxos migratoris (manteniment dels controls físics a les persones a la frontera).

Pel que fa a la Duana, malgrat que hi hagi condicions més favorables per a Andorra, continuem essent país tercer a la UE. Ja l'Acord Duaner del 1991 suposà un salt qualitatiu per a l'economia andorrana, en tenir condicions més avantatjoses per al nostre país que un Estat sense associar. L'Acord d'Associació amplia els productes subjectes a aquestes condicions especials de l'Acord Duaner del 91.

Pel que fa a les fronteres, no s'ha de confondre l'Acord d'Associació amb el Tractat Schengen, del que Andorra no n'és part. L'acord de Schengen és un acord pel qual diversos països d'Europa van suprimir els controls en les fronteres interiors (entre els Estats signants) i varen traslladar aquests controls a les fronteres exteriors (amb països tercers).

Que passarà amb Andorra Telecom i els treballadors?

No ha de passar res diferent del que ja s'està treballant a hores d'ara. S'és conscient que el Roaming ha de desaparèixer i actualment la companyia andorrana ja treballa amb convenis amb operadors forans en aquest sentit.

L'Acord d'associació suposaria que, a partir d'un termini de 7 anys, puguin entrar al mercat andorrà d'altres operadors que puguin competir amb AT, però preservant el dret per a la companyia nacional de poder cobrar-los-hi el dret d'ús de les infraestructures que són propietat d'Andorra Telecom i mirant d'assegurar que els operadors forans garanteixin l'accés universal (de tot el territori a la xarxa -fons de vall i muntanya-).

Recomanem llegir l'article de director d'Andorra Telecom en aquest sentit, que és força divulgatiu i entenedor. Article Jordi Nadal, director AT.

Remarquem que la solució final que s'ha acordat per Andorra Telecom és satisfactòria per Andorra, no preveu canvis significatius i no ha de tenir cap impacte pel que fa als seus assalariats.

M'agradaria saber per què no feu reunions explicant l'acord en lloc de fer un FAQ, que mai serà tan complet com l'anàlisi acurada.

En primer lloc, creiem que les dues accions divulgatives no són incompatibles.

Des de l'acord polític de les formacions favorables a l'Acord d'Associació, ja s'està treballant en una estratègia comuna de comunicació i divulgació prop de la ciutadania, on s'ha d'explicar l'acord d'associació tant des d'una perspectiva més global i de conjunt, com des de l'abordatge més sectorial i tècnic.

Ara bé, des del PS també hem detectat que hi ha molt desconeixement respecte d'aspectes més bàsics i conceptuals de l'associació amb Europa, així com una sèrie d'errors de concepte que es van repetint i que cal anar desmentint. Ara que ja sabem les grans línies negociades amb la UE, cal que esmercem tots els esforços per a explicar-les a la ciutadania i que els cridats a votar en referèndum puguin prendre la decisió que millor respongui a la seva voluntat.

Aquests errors més conceptuals, així com els dubtes més bàsics respecte a l'Acord d'Associació, cal que s'abordin des de la senzillesa dels conceptes i de les idees, així com des d'una perspectiva més quirúrgica, que doni resposta a dubtes més puntuals del que vol dir associar-se amb la UE en la forma que s'ha acordat; per tal que tothom tingui un espai de resolució de dubtes independentment de la complexitat i de la globalitat d'aquests.

L'objectiu és anar esvaint qualsevol dubte vinculat a l'associació amb la Unió Europea, per petit i puntual que sigui, i fer pedagogia del que entenem que és un molt bon projecte de futur per al nostre país.

Perdrem la nostra sobirania?

No, però és innegable que pel que fa a les normes relatives al mercat únic passem a tenir un sistema de competències compartides amb la UE.

La UE estableix un sistema de mínims que harmonitzen les normes necessàries per a protegir els consumidors i establir un sistema de regles de competència lleial entre les empreses que operen dins el mercat únic.

Aquest sistema de mínims s'articula mitjançant Reglaments de la UE o mitjançant Directives. Els Reglaments són d'obligat compliment i les Directives exigeixen uns mínims que l'Estat ha d'incorporar a la seva normativa interna mitjançant la seva transposició, però que és el Govern i el Consell, segons escaigui, qui decideix amb quina intensitat incorpora a la normativa interna aquests mínims que preveu la UE. Els Reglaments UE que han d'integrar el nostre Acord d'Associació són molt pocs en comparació amb les Directives, de forma que la transposició de la normativa UE a la normativa andorrana, en general, deixa lloc a força marge d'apreciació de les autoritats andorranes.

Però no ens ha de fer por aquesta cessió parcial de competències en matèries que el què busquen és una major protecció dels consumidors i unes majors garanties per a les empreses. De fet, ja funcionem així pel que fa a la política monetària (Acord Monetari del 2010) i també en matèria duanera (acord comercial del 1990), veterinària i de seguretat alimentària (protocol sobre qüestions veterinàries del 1997) i el que s'ha aconseguit és més garanties per a la ciutadania sobretot pel que fa a la prevenció del blanqueig de capitals, el que fa que als efectes internacionals hàgim esdevingut un Estat segur i confiable des del punt de vista de les inversions.

Val a dir també que a més l'Acord d'associació inclou elements que, d'alguna manera, ens empoderen més davant d'Europa. D'una banda, Andorra podrà influir en la norma europea, una influència que ara no tenim per cap dels acords vigents. I, en segon lloc, es crearà un comitè mixt, que és un òrgan de governança format per la UE i per Andorra i que suposa per nosaltres una via d'interlocució directa i regular amb la UE, cosa que no tenim actualment. Finalment, cal prendre en consideració el fet que, amb l'Acord d'associació, els nacionals andorrans obtenen el dret a ser tractats de manera idèntica als nacionals dels Estats membres de la UE a efectes de, per exemple: estudiar, treballar, establir-se o jubilar-se en qualsevol país de la UE. Aquests darrers elements conformen un guany de sobirania amb relació a la situació actual.

Respecte a la seguretat social si et quedes aturat també es mantindrà l'actual format de 90 dies i després et quedes sense? Hi haurà un subsidi d'atur com en els països veïns? Crec que la ciutadania busca millores socials si decidim votar sí.

L'Acord d'associació no preveu que s'hagi de modificar el règim actual que permet mantenir l'afiliació a la Seguretat Social durant 90 dies malgrat trobar-se en desocupació. Si aquest règim es modifica serà per una raó d'ordre intern i per decisió del Govern i del Consell General, conjuntament amb la CASS.

No es preveu un subsidi d'atur contributiu perquè la UE no té competències al respecte. De fet dins la UE, hi ha Estats membres que tenen models no contributius com l'actual model d'Andorra. El dret a una branca d'atur contributiva és una qüestió que s'ha de resoldre des d'Andorra, apostant per opcions polítiques que el defensin. Amb l'Acord d'associació, el canvi que cal esperar és que l'actual prestació per desocupació involuntària esdevindria exportable i doncs, una persona que en sigui beneficiària ho continuaria sent fins al termini escaient (6 o 9 mesos) malgrat que marxés d'Andorra (fet que en l'actualitat no és el cas).

No obstant, això no exclou que l'Acord d'Associació desprendrà nous drets socials (com el permís parental o la regulació dels fons de garantia salarial) així com d'altres obligacions des de la perspectiva laboral, que han de millorar l'estàndard social que tenim avui a Andorra. Obligacions pel que fa a temps de treball, de garantia salarial, de millora de les condicions de seguretat i salut en el treball, de compatibilitat amb la resta de sistemes de seguretat social europeus (targeta sanitària europea), d'exportabilitat de les nostres prestacions amb tots els països de la UE, etc.

Soc estudiant de medicina. Podran venir metges de tot Europa a treballar a Andorra?

Andorra ha aconseguit que la UE respecti el fet que tenim un sistema de quotes per a regular els nostres fluxos migratoris, tenint en compte la nostra petitesa, tot i ser un mecanisme que impacta directament sobre la lliure circulació de treballadors. Aquesta era una línia vermella que l'Estat andorrà (totes les forces polítiques integrants de l'acord polític en favor d'un Acord d'Associació amb la UE) va determinar com infranquejable per a assolir un acord.

No obstant, el nostre país ha requerit sempre importar mà d'obra forana i, per tant, el nostre sistema migratori està articulat per a poder cobrir, de manera controlada, les necessitats de mà d'obra que anem requerint.

Actualment, a Andorra ja poden venir a treballar metges de tota Europa en les condicions que s'estableixin des del Departament d'Immigració. No obstant, a finals de la legislatura passada, el Consell General va aprovar la llei de regulació de les professions titulades de la Salut, que obliga ja a qualsevol metge que vulgui exercir al país (sigui en el sistema públic o en el privat) que hagi d'estar col·legiat i que, entre altres requisits, disposi del títol que acrediti un nivell B2 de coneixement del català (o que per necessitats de país, es pugui atorgar un període transitori de dos anys per a l'obtenció del mateix). Sens dubte, l'idioma esdevindrà una barrera natural per a l'exercici de la professió mèdica, perquè és un dret de la nostra ciutadania de ser atesa en la nostra llengua oficial si així ho desitja.

D'altra banda, cal remarcar que per treballar en el sistema públic de salut, cal endemés disposar d'una acreditació emesa pel Ministeri de Salut que afegeix criteris addicionals.

Per què no es publica l'acord, que es pugui llegir i comprendre, i llavors es puguin fer les qüestions que sorgeixin? Com preguntar d'algun document que no tens el contingut...

Perquè ara que ja s'han tancat les negociacions amb la UE, s'està acabant de redactar el resultat d'aquestes negociacions, per a poder estabilitzar el text amb la rúbrica.

Què volem dir quan parlem d'estabilitzar el text? Doncs que s'aterrin les negociacions a un redactat concret que, en rubricar-lo Andorra i la UE, no es pugui modificar el seu contingut per a poder presentar-lo a totes aquelles persones (en el cas d'Andorra) i Estats (en el cas d'Europa) que hi han de decidir al respecte. Hem de recordar que la UE canvia el seu parlament al juny d’aquest any i des d'Andorra ens convé que l'acord que s'ha negociat es mantingui, perquè són més els guanys que les renúncies per al nostre país.

Al voltant del mes d'abril ja disposarem d’un text estabilitzat per les dues parts i es podrà publicar el text per a coneixement del qual anomenem la lletra fina, és a dir, tot l'abast de contingut que comprèn l'acord d'associació.

No obstant, ens sembla important començar a donar respostes a la ciutadania malgrat que encara no es disposi del text final. Al mes de desembre es van concloure les negociacions i, fins llavors era molt complicat d'informar el que encara no se sabia com quedaria. Avui, més enllà dels matisos que poden anar sorgint de la redacció de la lletra fina de l'Acord, les grans línies negociades ja les coneixem i és important donar-les a conèixer també a qui en serà responsable de validar o no l'Acord, és a dir, a la nostra ciutadania.

M'agradaria saber el marge de llibertat que Andorra tindrà quan s'hagin de transposar una nova directiva a la nostra legislació, és a dir, podrà participar -en alguna manera- en la discussió i redacció de les noves directives i reglaments? 

Abans de respondre, gràcies a vostè per la seva més que pertinent pregunta.

Permeti'ns contestar successivament les seves dues preguntes, perquè en rigor en són dos, i alhora, permeti'ns canviar l'ordre per a anar del més general al més concret.

En primer lloc, ens pregunta si Andorra podrà participar -en alguna manera- en la discussió i redacció de les noves directives i reglaments. Al respecte, cal dir que existeix un mecanisme de consulta prèvia a l'elaboració de la norma europea, que s'estén als Estats associats de l'Espai Econòmic Europeu (EEE). En el cas que Andorra esdevingui Estat associat, podrem participar en aquest mecanisme de consulta prèvia, ja que l'Acord d'associació preveu aquest dret per als Estats associats, a diferència d'ara que hem d'assolir cabal europeu (Acord duaner, Acord monetari, etc.) sense poder participar de cap manera en la fase prèvia a la promulgació de la norma europea. Hem de pensar que dins el mercat únic europeu existeix norma que no aplica a l'EEE, i l'Acord d'Associació d'Andorra i San Marino amb la UE s'ha inspirat en l'acord de la UE amb Liechtenstein, Noruega i Islàndia (Acord de l'EEE), el que fa pensar que en l'àmbit de normativa tinguem un comportament similar a aquests tres països.

En segon lloc, cal abordar la pregunta relativa al marge de llibertat que Andorra tindrà quan s'hagin de transposar una nova directiva a la nostra legislació. A diferència dels Reglaments UE, que s'han de complir sense necessitat de transposar-los, és a dir s'incorporen a la nostra legislació tal com s'han redactat des de la UE (havent de traduir-los al català en bon nombre de casos); la particularitat de les Directives és que la UE només redacta una norma marc que els Estats membres i associats que participen en el mercat únic han d'incorporar al seu ordenament jurídic mitjançant una norma pròpia (en el cas d'Andorra, principalment mitjançant les nostres lleis -emanades del Consell General- o dels nostres Reglaments -emanats del Govern-).

Per tant, el nostre Estat podrà:
- Incorporar les Directives europees a normes que ja formen part del nostre ordenament jurídic. A tall d'exemple, modificant la Llei de seguretat i salut en el treball pel que fa a les condicions de seguretat mínimes que han de tenir els centres de treball, però que seran puntuals perquè la nostra Llei 34/2008, de 18 de desembre, de seguretat i salut en el treball ja es va fer d'acord amb la Directiva marc 89/391/CEE, relativa a l'aplicació de mesures per promoure la millora de la seguretat i la salut dels treballadors en el treball.
- Crear normes noves que, sempre que es respectin els mínims europeus, l'Estat andorrà (Consell General i Govern) podrà decidir amb quina intensitat (més o menys abast) les incorpora al nostre ordenament jurídic. Aquest haurà de ser l'exercici a fer per a Directives UE que tinguin un impacte rellevant en la nostra ciutadania i que no tinguem encara regulades.