El 8 d’octubre passat coneixíem, sense previ avís, que la Universitat Oberta La Salle (UOLS) cessava les seves activitats acadèmiques després d’onze anys de funcionament. Les raons, sembla que econòmiques, no van ser comunicades al Consell General, tal com preveia la llei que l’autoritzava, com tampoc s’havia tramès una llei amb caràcter d’urgència per revocar l’autorització de funcionament. Sembla que els estudiants han pogut finalitzar els estudis iniciats i aquí no ha passat res.
Corresponia al ministeri titular de l’Ensenyament Superior la funció de supervisar el compliment de la legislació vigent i dels compromisos inicials per part de la UOLS i aquesta havia de col·laborar en les tasques de seguiment i supervisió.
El Govern ha relativitzat el tancament de la UOLS, la segona que fineix, ja que “entra dins la lògica” d’institucions privades que són un element empresarial i que tenen el seu risc” i que no ha tingut cap cost per a l’Estat. L’Administració, però, té el deure de control i de seguiment de les seves activitats i sí que ha tingut cost, ja que els plans d’estudis de les titulacions estatals (oficials) són aprovats pel Govern, amb l’acreditació prèvia de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra que ha assumit fins ara la integritat dels serveis d’avaluació i acreditació.
Ens demanem com queda la reputació del nostre sistema d’ensenyament superior? Quan valen aquests estudis d’una universitat que no existeix? No volem que el nostre país aculli projectes així, crec que ens fan mal i no ens donen bona imatge, al contrari. Tenim molts dubtes que aquest tipus de centres serveixin per “formar els recursos humans del país i que també sigui una activitat que ajudi a la diversificació econòmica” i en qualsevol cas i, a manca d’informació, no sabem veure el benefici per enlloc. D’altra banda, ens demanem la relació que aquestes universitats tenen amb la Universitat d’Andorra per quan algunes d’elles ofereixen els mateixos estudis (bàtxelors virtuals en dret, humanitats, català, administració d’empresa, màsters de Dret i Educació).
La sensació que tenim és que aquest tipus de centres, fins que no demostrin el contrari, aprofiten la poca o nul·la supervisió de Govern per fer coses que en altres països de l’Espai Europeu de l’Ensenyament Superior no els permetrien fer.
Que alguna cosa passava ho podíem intuir quan l’agost passat s’adjudicava a la Fundación Europea Sociedad y Educación l’elaboració d’uns criteris principals per a l’establiment i/o obertura d’universitats privades. La veritat és que no entenem com després d’haver co-presidit l’Espai Europeu d’Ensenyament Europeu, el 2011, de comptar amb tècnics formats i amb l’AQUA ens hagin de fer la feina. Després de tot aquest temps no som capaços de distingir el bo del dolent?
Ens demanem com Govern garantirà que els recents centres autoritzats que ofereixen estudis virtuals i semipresencials desenvolupin les seves activitats segons els principis i les finalitats establertes en la Llei d’ensenyament superior.
Corresponia al Govern la funció de supervisar el compliment de la legislació vigent i dels compromisos inicials per part de la UOLS i per aquest motiu la llei de la seva creació, feta pel govern socialdemòcrata i aprovada per unanimitat, va posar salvaguardes per evitar aquest desenllaç. Si aquest tancament s’ha produït malgrat comptar amb una base legal garant no vull pensar que passarà amb els centres que només disposen d’una autorització administrativa per obrir. S’enduriran els requisits per l’expedició de títols d’ensenyament superior oficials? Estem jugant amb l’educació i amb la formació de persones. No ho podem ni ens ho podem permetre.