Aquesta setmana s’ha publicat l’enquesta d’opinió política elaborada per Andorra Recerca i Innovació (ARI), que hem llegit amb l’atenció que mereix. Em sembla escaient (sense qüestionar, en cap cas, la feina feta) aportar unes dades per tal que qui ho consideri en pugui fer una lectura més completa i amb tota la informació. També cal dir que som plenament conscients de la dificultat que comporta elaborar una mostra sociològica en un país com el nostre.

Crec que pot ajudar a fer una lectura més adequada dels resultats saber que tres de cada quatre persones que han contestat a l’enquesta pel que fa a intencions i record de vot afirmen haver votat algun dels partits de la coalició a les eleccions generals del 2019. A la vegada, consegüentment, la proporció de persones que han contestat haver votat el PS a les eleccions generals del 2019 és molt, molt inferior a aquelles que efectivament ho van fer. Totes aquestes dades, per a qui tingui interès a contrastar-les i fer la seva valoració, es troben detallades a la pàgina 51 de l’informe: (https://ari.ad/images/Sociologia/Resultats_enquesta_pol%c3%8dtica_2022.pdf).

A banda d’aquesta consideració, que al meu entendre no és menor, com tampoc ho és que hi hagi un percentatge que supera el 40% de respostes del tipus “no ho sap” o “no contesta”, és evident que hi ha conclusions per extreure de l’enquesta, especialment en els apartats més qualitatius.

Per aquest motiu, i fent un exercici de mea culpa, destaquen la baixada generalitzada de la valoració dels ciutadans sobre la situació política en general, del seu interès per aquesta, de la valoració de les institucions polítiques i dels partits polítics més accentuadament i també dels representants polítics.

Finalment, no poden passar desapercebudes ni l’augment del descontentament de la ciutadania ni els principals motius de la baixa satisfacció pel que fa a la democràcia andorrana, que s’atribueixen al fet que “el Govern respon a interessos particulars, dels rics, i oblida la resta de ciutadans”, i que “no es respecten els drets socials com l’habitatge, la sanitat, el nivell de vida o les condicions laborals, entre altres” (pàgina 38).