Una Andorra moderna

L’endemà de celebrar el Dia de la Constitució, els mitjans de comunicació es feien ressò del missatge del copríncep francès, que no ens va passar gens desapercebut a les ciutadanes i els ciutadans andorrans més progressistes.

Ens agradaria avançar cap a aquesta Andorra moderna que desitja Macron, una Andorra que garanteixi de manera efectiva el dret de les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs. I és molt significatiu que ho digui el copríncep amb motiu del Dia de la Constitució. Això ens fa pensar, com tants altres indicis, que despenalitzar l’avortament i regular-lo potser no és tan forassenyat ni tan perjudicial per al sistema institucional com ens volen fer creure; de fet, gràcies a un mecanisme constitucional es poden aprovar i ratificar les lleis amb la signatura d’un sol copríncep, i així és com es va avançar en qüestions com ara les unions estables de parella o el matrimoni entre persones del mateix sexe. Però no aprofundirem en aquest punt, perquè ens han demanat discreció i volem que la feina de la comissió parlamentària encarregada de debatre-ho arribi a bon port.

El copríncep també va destacar en el mateix sentit, el de treballar per modernitzar el país, la necessitat de desenvolupar els drets laborals i sindicals, i adaptar-nos així a les disposicions de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea.

Tant des de l’àmbit polític com des del sindical constatem cada dia que som lluny de garantir l’exercici d’aquests drets. A l’Administració hi ha sindicats que treballen com poden per defensar els afiliats –el còmput horari per dedicar a aquestes tasques no és gaire generós–, i en el sector privat poques empreses tenen delegats dels assalariats o un comitè d’empresa, potser perquè no interessa i les lleis que ho haurien d’afavorir no ho posen gens fàcil. 

El gener del 2019 van entrar en vigor la Llei 31/2018, de relacions laborals; la Llei 32/2018, d’acció sindical i patronal, i la Llei 33/2018, qualificada de mesures de conflicte col·lectiu. Caldria modificar aquesta legislació, actualment més orientada a abaratir l’acomiadament, dificultar l’organització dels assalariats i impedir l’exercici del dret de vaga que no pas a desenvolupar plenament els drets que reclama el copríncep francès per a la societat andorrana. 

La Constitució, a l’article 18, reconeix “el dret de creació i funcionament d’organitzacions empresarials, professionals i sindicals”. Treballem per aplicar-la plenament i millorar no només les retribucions de membres de consells d’administració i alts càrrecs, sinó també les condicions de treball i els drets fonamentals de les persones assalariades, perquè l’èxit empresarial i el progrés social no es poden concebre sense el benestar dels treballadors.