Una Andorra cohesionada

Ahir en sessió de Consell vaig demanar a Govern si no troba que les mesures que estan prenent les darreres setmanes són contradictòries per pal·liar el problema de la manca de mà d’obra constatada pels empresaris.

Per a posar-vos en context, mentre la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis consta la manca de mà d’obra i l’executiu obre una quota de 600 treballadors per a l’estiu, el mateix Govern endureix les condicions per al reagrupament familiar d’aquests treballadors.

Si fem un petit càlcul, ara mateix el salari mínim a Andorra és de 1.286,13 euros i el salari mitjà de 2.320,56 euros. Govern, a partir d’ara, perquè una família pugui instal·lar-se al país demanarà 2.572,26 euros (una parella) o 3.472,55 euros (en cas d’una parella i un fill o filla). Queda clar que ara mateix Andorra no és un país atractiu per venir a treballar i crear el seu projecte de vida. O potser és el que busquen: una Andorra per a rics, on els treballadors no hi tenen cabuda.

Europa, amb la qual s’està negociant un acord d’adhesió, ens demana més facilitats. Les nostres empreses constaten la manca de mà d’obra. Què fa Govern? Dificulta l’arribada de la mà d’obra. Podem dir que la idea de Govern és en tot cas precaritzar el món laboral i social.

Cert, des de Govern es donen ajudes, però aquesta no és la solució: cal aplicar polítiques que afavoreixin l’Estat del benestar contra l’actual assistencialista de Govern i de Demòcrates per Andorra.

Per acabar, m’agradaria que féssim tots plegats una reflexió: us imagineu per un moment si els nostres dirigents de fa 50 o 60 anys haguessin posat en pràctica les mateixes polítiques? On seríem avui molts de nosaltres? On haurien acabat els nostres pares? I nosaltres? Andorra seria tal com la coneixem avui?

I sí, ja m’avanço, l’Andorra d’avui no és com l’Andorra de fa cinquanta anys. Però si no fos per la immigració que va venir en aquell moment, de la qual la gran majoria de nosaltres som fills i filles, potser Andorra seria diferent de la que és avui i nosaltres, de segur, avui no estaríem en aquesta cambra.