L’expressió “drets fonamentals” està recollida en diversos vocabularis sobre filosofia del dret, relacions internacionals i dret constitucional. En els àmbits de la cooperació i els drets humans, està definida com el “conjunt de drets humans bàsics, de caràcter universal, inalienable i inderogable, basats en els valors de la dignitat, la llibertat i la igualtat, que es troben recollits en les constitucions o altres normes jurídiques bàsiques dels estats, o en tractats internacionals, i gaudeixen de protecció jurisdiccional”.
La nostra Constitució s’hi refereix en el capítol tercer del títol II, que inclou els drets a la vida, a la integritat física, a la llibertat i la seguretat, a la jurisdicció i l’assistència lletrada, a la informació i la comunicació, o de reunió i de creació d’organitzacions empresarials i sindicals, entre d’altres. El dret a un habitatge digne, expressat en l’article 33, s’inclou en el capítol cinquè, Dels drets i principis econòmics, socials i culturals.
En el debat sobre habitatge del cicle 30 anys de Constitució. Mirant cap al futur, vaig tenir l’oportunitat de debatre amb el raonador del ciutadà, Marc Vila, sobre el dret a l’habitatge, i de compartir la meva opinió amb el públic assistent a la sala de Les Fontetes de la Massana. D’entrada vam constatar que la nostra societat està immersa en una problemàtica similar a la de les grans ciutats europees, però que a Andorra afecta tot el territori. En el context de la UE, l’any passat el Parlament va encarregar a la Comissió Europea i als estats membres que consideressin el dret a un habitatge digne com a dret fonamental i que adoptessin disposicions legals per garantir-lo. Tenint en compte que aquesta qüestió també ens afecta de ple, que estem negociant un acord d’associació amb la UE i que la nostra legislació ja s’adapta actualment a l’europea, cal que adoptem mesures més valentes en matèria d’habitatge i que fins i tot ens plantegem una reforma de la Constitució per incloure’l en el capítol dels drets fonamentals.
Quan es va redactar la Carta Magna, la societat andorrana i els responsables polítics potser estaven més preocupats per refermar la sobirania d’Andorra i establir l’organització institucional, perquè aquests eren els motius principals que van portar a promoure i defensar la necessitat de dotar el país d’una Constitució escrita. Ara les preocupacions i les necessitats estructurals de la societat han canviat, i també ens podríem plantejar una actualització del text constitucional perquè garanteixi amb més claredat els drets humans.
La visió del Partit Socialdemòcrata sobre aquesta qüestió és clara i en el debat Habitatge i Constitució va quedar palès que en gran part és compartida pel Raonador del Ciutadà: tant si volem reformar la Constitució com si no, cal regular el dret a gaudir d’un habitatge digne des dels poders públics, tal com diu –de moment– l’article 33. Per tant, és necessari intervenir aplicant un conjunt de mesures que, si més no, permetin a les famílies, a les generacions més joves, a la gent gran i la de mitjana edat, als assalariats, a les persones que treballen per compte propi, a les petites empreses, a tothom que viu i treballa a Andorra, continuar el seu projecte professional i de vida aquí, i no haver-se’n d’anar a un altre país per poder-se permetre pagar un lloguer o una hipoteca amb els guanys de la feina.
Correspon als responsables públics de tots els àmbits –Govern, comuns, Institut Nacional de l’Habitatge...– treballar per garantir aquest dret, i ho haurien de fer escoltant totes les parts afectades: llogaters, propietaris, associacions de residents, associacions de joves, sindicats, patronals i altres representants de les persones i famílies afectades per aquesta crisi.
Fins ara, les parts que la pateixen de manera més crua i directa no estan prou representades en els fòrums de discussió i ningú no els dispensa l’atenció que mereixen. Tothom té dret a defensar els seus interessos i pot tenir una part de raó en aquesta problemàtica, però el dret a un habitatge digne és bàsic i prioritari.