Toca demostrar

Fa unes setmanes el Govern ens va sorprendre –sense parlar amb els agents implicats, com solen fer– amb l’augment dels preus de les places concertades als padrins que hagin d’entrar a partir d’ara als centres sociosanitaris.
Perquè ens entenguem: un padrí que pagava uns 1.000 euros ara en pagarà 1.500. Això sí, els costos sanitaris (les tarifes de la CASS) es redueixen (òbviament). Els nostres padrins, que han cotitzat tota la vida, pagaran més per la gestió que s’ha fet dels seus diners a la CASS. No vull entrar en especificitats, ja ho van fer els companys Pere López i Judith Salazar dilluns, en què es va demanar oficialment la retirada del decret, però el fet és sagnant.

M’agradaria compartir l’enuig de la utilització dels més grans durant la pandèmia, en què se’ns deia que se’ls havia de cuidar, que havíem de vigilar que ho fessin i que ho havíem de fer per ells. Per contra, ara que sembla que la covid comença a minvar, els donen aquesta gran notícia per premiar-los pels mesos de pors, patiments i d’estar lluny de les persones estimades. Ara, si necessiten anar a un sociosanitari, hauran de demanar ajuda, ja que els seus ingressos en molts casos no bastaran. Quin sentit té una CASS que no té en compte les necessitats reals de les persones?

És aquesta la manera que té DA d’agrair l’esforç? O només era un discurs d’imatge política per quedar bé davant de la població i de la gent gran? Doncs que quedi ben clar, els nostres padrins no es toquen. Andorra és el que és gràcies a ells i elles. Als seus esforços i al seu treball. A la seva determinació i al fet que ens varen donar tot allò que tenim avui. I per això toca demostrar ara, més que mai, que els cuidem, els protegim i els estimem. Fer qualsevol altra cosa és avergonyir-nos a nosaltres mateixos.

El missatge que els hem de deixar és clar: sou importants i us ho volem demostrar. I cal escoltar-los, demanar-los què farien, ni que sigui per respecte i estima, no tractar-los com un problema. Per ells i per les seves famílies feu el favor de retirar el decret i sobretot disculpeu-vos. Ara no toca ofegar-los més; toca demostrar.