Els estudis en relació amb l’impacte de la pandèmia de la Covid-19 en la nostra salut mental apunten un augment dels trastorns en especial en dos col·lectius: els adolescents i els professionals sanitaris. A casa nostra hi ha hagut un augment de les visites a l’Àrea de Salut Mental, un 14% més. Encara que no puguem, per manca de dades, relacionar-ho directament amb la pandèmia, podem suposar que no estem massa lluny d’allò que està passant arreu, on el confinament està provocant estralls en la salut mental dels joves.

A Espanya el suïcidi va ser, el 2020, la segona causa de mort entre els joves de 15 a 29 anys i fins enguany mai s’havia arribat a una xifra tan alta en menors de 15 anys. A Andorra desconeixem les xifres de suïcidi, com també les d’hospitalitzacions per autolesions entre els joves.

Les dades estadístiques que disposem no estan segregades per edats ni per períodes anuals, només distingeixen homes i dones i recullen que, entre el 2016 i 2020, els suïcidis i les autolesions van representar l’1,9% de les morts en el cas dels homes (18 casos) i en el de les dones, l’1,1% (8 casos).

Les causes del comportament suïcida són complexes i nombroses i alguns condicionants poden ser la pobresa, la desocupació, l'abús d'alcohol i estupefaents, els maltractaments a la infància, l’assetjament escolar, els trastorns mentals, etc. En nou de cada deu casos de suïcidis hi havia algun problema de salut mental associat.

Les dades que hem conegut dels nostres joves que han estat i/o estan ingressats en centres a l’exterior per trastorns i malalties mentals són prou rellevants per adonar-nos del fet que tenim un greu problema i que el primer que cal és deixar de considerar-ho un tema tabú i abordar-lo amb totes les eines i recursos: des de plans per a la prevenció del suïcidi amb protocols educatius i programes de formació a sanitaris i docents, a la creació d’un equip professional específic.