El Kirguizistan és un d’aquells països llunyans on no hi havia estat mai, però gràcies al Consell d’Europa la setmana passada vaig poder conèixer aquest país, fronterer amb d’altres que pertanyien a l’antiga Unió Soviètica (com Kazakhstan, Uzbekistan i Tadjikistan) i la Xina. Un país on he trobat una societat molt jove, vibrant, amb moltes inquietuds sobre allò que passa a l’exterior i amb un caràcter mixt entre Europa i Àsia, que busca la proximitat i la conversa.

La meva missió al Kirguizistan, juntament amb la d’una quarantena de col·legues europeus, va ser la de supervisar les primeres eleccions d’aquell país després d’haver aprovat una nova Constitució i preservar el desenvolupament dels comicis. Unes eleccions que també han estat les primeres amb un canvi de sistema electoral, ja que passaven d’un model proporcional a un model mixt i malauradament d’un sistema semipresidencialista a un de presidencial.

Els dies abans ens van explicar les lleis i el funcionament del sistema electoral per vetllar per garantir unes bones condicions als electors. Vam conèixer els canvis a les paperetes, els nous formats i sobretot les tecnologies que emprarien a l’hora de votar els electors, com l’empremta digital i la identificació biomètrica, que s’introduïen en un escàner que feia un recompte provisional, tot i que posteriorment hi havia un recompte final.

I va arribar diumenge 29 de novembre, el dia decisiu. Els electors van començar a entrar als col·legis, plens de dubtes, com era normal. L’equip del qual formava part vam exercir a zones rurals i vam constatar que els canvis i la tecnologia que utilitzaven no era fàcil per a tothom.

Electors d’un país que malauradament ha tingut cinc comicis el darrer any, que està patint molts canvis i que culturalment és completament diferent al nostre. Una experiència que, com a parlamentari, ha estat totalment enriquidora, que de ben segur sempre recordaré, ja no tan sols pel fet de poder ajudar la ciutadania, sinó també per vetllar per la democràcia i haver pogut seguir tot el procés d’unes eleccions a gairebé 6.000 quilòmetres de casa.