Per ser sostenibles cal més que pensar en verd. La sostenibilitat no es limita al medi ambient sinó que és transversal i afecta tots els àmbits. Cal ser sostenible mediambientalment, evidentment, però també a escala social i financera, entre d’altres. Així, per exemple, els consellers de Partit Socialdemòcrata + Independents d’Andorra la Vella pensem que no n’hi ha prou en posar més minideixalleries –que són necessàries, no ens hi oposem pas– o fer una prova pilot de la recollida selectiva de residus porta a porta en un barri. Tampoc és suficient ampliar les freqüències de dues línies de bus comunal o construir rambles i ampliar algunes voreres per fomentar una mobilitat menys contaminant.

Ser sostenible és tenir una previsió i una planificació de les diferents necessitats i prioritzar els projectes també en funció dels recursos de què es disposa –que són sempre limitats–, per optimitzar-los i oferir la millor resposta a la ciutadania. Així, cal revisar els diferents projectes que es volen tirar endavant i analitzar que realment siguin necessaris i prioritaris, perquè malauradament el context no ens acompanya per poder-los realitzar tots. I això és justament el que hem demanat a la majoria que faci, i ens hem posat a disposició per treballar-hi conjuntament, perquè som conscients que les decisions que s’acabin adoptant no seran del grat de tothom.

Ara és el moment de reflexionar, vist com s’encareix el cost de la vida a Andorra –que porta a molta gent al risc de pobresa– i el comú ha tancat el primer trimestre amb un dèficit de més de dos milions d’euros. Des de PS + Independents d’Andorra la Vella entenem que és moment d’apostar més que mai pels serveis socials, rebaixant-ne el preu o establint exoneracions en el pagament en determinades situacions, i deixar per a més endavant alguns dels projectes d’embelliment previstos. 

Si ens fixem en la problemàtica de l’habitatge, considerem que el comú, sent l’administració pública més propera al ciutadà, hauria de ser més sensible i proactiu amb actuacions i fórmules que puguin pal·liar la urgent necessitat de disposar de més pisos de lloguer a preu assequible a la parròquia: a curt termini, a través de l’exoneració parcial de l’impost d’arrendament; a mitjà termini, amb la promoció de la rehabilitació a través de l’exoneració de les despeses autorització de les obres; i a llarg termini, amb la construcció de nous habitatges a preu regulat. 

En definitiva, cal que entre tots trobem un equilibri i siguem realistes a l’hora de decidir quines inversions són necessàries i urgents i quines es poden deixar per al futur. Amb això no estem demanant austeritat, més aviat el contrari. Cal gastar els diners de què disposa el comú, ni més ni menys, en allò que realment és necessari: en donar resposta a les necessitats dels ciutadans.