El proppassat 21 de juliol vam votar al ple del Consell General la Llei qualificada de la persona i de la família (LQPF). En aquesta votació els socialdemòcrates vam demanar una votació separada per articles, que és el mecanisme de què disposem els parlamentaris per poder votar a favor del que estem d’acord i en contra del que no d’una llei. En aquella ocasió, el grup parlamentari socialdemòcrata vam votar a favor de tota la llei i en contra de dos articles en concret.
Els articles no referendats pel meu grup van ser l’article 77, que indica les “dues formes de matrimoni” que van proposar i validar Demòcrates, Liberals, Ciutadans Compromesos i Tercera Via, és a dir, el matrimoni canònic i el casament civil; i l’article 91, que estableix els efectes civils parcials que es donen al matrimoni canònic.
El següent pas a la referida votació en contra d’aquests dos articles fou la interposició d’un recurs directe d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional (TC), en el qual al·legàvem la falta d’adequació de la LQPF a la Carta Magna en aquells articles que acabo d’explicar –i en d’altres que hi són associats. Aquest recurs fou resolt en data del 20 de desembre d’enguany.
Pel que fa a l’article 91, que estableix que els matrimonis canònics tenen efectes civils excepte pel que fa a la nul·litat, que s’ha de declarar únicament en seu canònica, no m’hi estendré. Encara estem valorant la solució jurídica que cal aplicar, però al nostre entendre l’aspecte que ens resultava controvertit d’aquest article 91 ja quedarà resolt amb la inconstitucionalitat declarada de l’article 77 de la LQPF.
Pel que fa a la inconstitucionalitat ara declarada de l’article 77, el que es desprèn de la sentència del TC és que, malgrat que els matrimonis celebrats per l’Església catòlica tinguin efectes civils –en virtut de tractat internacional entre Andorra i el Vaticà–, la institució jurídica regulada pel legislador andorrà i sota la supervisió i control de l’autoritat judicial andorrana és una sola. Què vol dir, això? Doncs, ras i curt, que sigui el sabater qui faci les sabates!
Els matrimonis canònic i civil poden conviure i, fins i tot, produir els mateixos efectes jurídics. Però igual que els catòlics apliquen les seves pròpies normes als seus matrimonis, les institucions seglars han de fer el mateix. Els legisladors hem de regular una única institució jurídica matrimonial que defugi les discriminacions, o el que és el mateix, sense noms que indiquin orientació sexual, tal com passava abans amb les unions civils, o sense adjectius que indiquin orientacions religioses, tal com es pretenia ara.
Des del nostre punt de vista aquest és el veritable debat. Com ja vam dir des de l’inici, i ara valida el TC, no és només una qüestió menor de nomenclatura. La realitat és que com a societat som prou madurs per no discriminar en els efectes jurídics que han de tenir un matrimoni heterosexual i un d’homosexual, però legislant som encara prou infantils per intentar fer malabarismes d’arquitectura jurídica per no dir les coses pel seu nom, no fos cas que se’ns enfadi algú.
Doncs bé, avui toca agrair al TC que no combregui amb exercicis infantils i que, d’una vegada per totes, els legisladors aprovem per a la nostra gent el matrimoni igualitari. Perquè, com deia, no és una qüestió únicament del nom, la realitat és que és una qüestió de drets.
Per acabar, en aquesta època de bons desitjos, aquí us deixo el meu. Que aquesta sentència serveixi especialment als representants als quals el poble sobirà confia la responsabilitat de legislar. Les persones i la protecció dels nostres drets han d’estar al centre de la política legislativa, sigui quina sigui la nostra condició personal, respectant totes les creences i ideologies, però tenint especial cura que cap s’imposi injustament a l’altra.
(BonDia, 28 de desembre del 2022)