Responsabilitat

El 9 de gener la jornada política va fer un gir. Es descobreix que el ministre de Finances i portaveu del Govern, Eric Jover, no va fer (o va oblidar-ho) la declaració de l’impost de societats de la seva empresa des del 2019. Ho sabia feia mesos, però no és fins que es fa públic que actua.

Arran de la notícia, el Sr. Jover entona a la premsa un tímid mea culpa, exposa que se li va oblidar (!) i que valora presentar la dimissió per no embrutar el projecte de Govern. A la tarda, es convoca d’urgència una roda de premsa en què s’exposa la dimissió i anuncien el seu substitut. Una compareixença que ni es fa en directe per la televisió parapública, ni s’emet pel YouTube de Govern, a diferència d’altres grans ocasions. És a dir, que un ministre dimiteix i l’executiu considera que no és important per a la ciutadania. Que no cal informar sobre què ha passat i que ja ho sabran per la premsa. Bravo.

Govern només utilitza la transparència en moments positius per a ell, però també està bé exercir-la quan toca demanar perdó, tot i que aquest és malauradament un escàndol més en els 12 anys de Govern de DA.

I la resposta del cap de Govern? Enrocar-se i demostrar una manca de respecte cap a la feina institucional. L’endemà, per a sorpresa de tots, no assisteix –ni presenta cap justificació– a la junta de presidents del Consell General, deixa enlaire la dissolució del parlament –i de facto, la convocatòria d’eleccions– i té el valor de fer unes declaracions públiques dubtant del tancament de calendari que s’havia establert en aquella reunió. Posa en dubte que el Consell General ho podrà tenir tot enllestit el 31 de gener, tal com es va acordar. Un calendari que, per cert, va aprovar la síndica i el seu grup parlamentari, qui sí que donen la legislatura per acabada.

El Sr. Jover deia que, per responsabilitat, valorava plegar. Potser el Sr. Espot hauria de reaccionar i veure que, també per responsabilitat, és hora de deixar de marejar la perdiu i, sense por, convocar la ciutadania a les urnes per exercir el seu dret a votar i decidir si aquest és el futur que volem per al nostre país o si allò que volem és un claríssim canvi de rumb.