El cap de Govern, Xavier Espot, ens demanava a la ciutadania per fer renúncies a causa de la constant pujada de l’IPC. No sé vosaltres, però jo intento lluitar per tenir una vida relativament digna, i això que tinc un lloguer baix i un salari relativament correcte (s’hauria de redefinir, potser). El mercat s’ha tornat boig i arriba a un punt que m’és absolutament indiferent que constantment l’excusa sigui: «És que la pandèmia»; «és que la guerra de Rússia/Ucraïna»; «és que blabla és que blibli». Vull polítiques que protegeixin les persones. Vull polítiques que protegeixin els empresaris. Vull polítiques que, en definitiva, ens deixin tenir una vida digna.
Des del 2007 (a excepció del 2015) que una de les principals preocupacions de la població d’Andorra és l’habitatge segons el CRES. El Partit Socialdemòcrata d’Andorra la Vella va crear el Jovial i si l’haguessin deixat governar al Consell General el 2009, hauria fet polítiques específiques per l’habitatge. Primer Toni Martí, després Xavier Espot, cap dels dos han sigut capaços de crear polítiques específiques en matèria d’habitatge post-crisi 2012. Ara tornem a estar en crisi econòmica i energètica i què tenim? Només cal entrar a les xarxes per veure el constant despropòsit i una imatge lamentable del nostre país.
Paguem lloguers (13,5 euros el m2 a Andorra) del nivell de gairebé Suïssa (16,5 euros per m2). A Suïssa, però, el salari mitjà està molt lluny del nostre: 7.283 euros contra els 2.271 euros a Andorra.
Torres de luxe amb pisos que es revenen de forma constant per veure qui li treu més diners, inversors estrangers que han vingut a conquerir un país que li hem regalat amb un llacet: «Veniu, veniu, invertiu a Andorra sense cap control, si teniu diners mirarem a un altre costat». Mentrestant, veiem com Andorra s’ha tornat un país impossible de viure-hi, com professionals marxen del país a buscar una vida millor i si res no canvia, aquesta temporada tindrem desgràcies que mai s’havien vist a Andorra.
Espot admetia falta de planificació en matèria d’habitatge. Calia ser un geni per no planificar sobre l’assumpte, perquè fer cas al CRES està sobrevalorat. Parla dels 6.000 pisos buits dient que és una entelèquia, potser si hi hagués un registre de la propietat, tindríem més informació del que passa, potser si els pisos buits tinguessin un control i es penalitzés econòmicament als qui tenen pisos buits, la cosa canviaria. Suposo que no hi ha un interès real per saber què coi passa amb aquesta barbaritat de pisos buits, igual que en tot el que està relacionat amb l’habitatge.
Em va esgarrifar, i sincerament, no entenc com ningú s’hi ha pronunciat encara, amb la resposta lapidaria: «Per què quan passa a Espanya i les persones han de fer una hora o hora i mitja de cua ens sembla absolutament normal i en el nostre cas ens esquincem les vestidures?». El problema és que a Espanya existeix un transport públic molt més eficient, a Espanya hi ha polítiques d’habitatge molt més desenvolupades que a Andorra. M’agradaria veure’l a vostè, senyor Espot, vivint a la Seu d’Urgell, tenint fills, treballant a una de les seves perfumeries, i un cop surt de la feina un diumenge a la tarda d’hivern, fer la cua de la frontera. Potser seria un exercici interessant fer de Jefe infiltrado.
En definitiva, les paraules d’Espot mostren tristament de forma molt clara què pensa el Govern sobre que la gent estigui patint: indiferència absoluta. Li importa ben poc el que està passant amb la població del país. Els diners li segueixen entrant, i per tant, li és igual.
(El Periòdic, 17 de novembre del 2022)