En ple 2025, Andorra continua sent un dels pocs països desenvolupats que no compta amb un registre de la propietat. En un context global on la transparència, la seguretat jurídica i la traçabilitat dels béns immobles són pilars fonamentals del desenvolupament econòmic i la confiança inversora, aquesta mancança esdevé una anomalia cada cop més injustificable.
Encara ho és més quan recordem que fa anys que des del Partit Socialdemòcrata reclamem la seva creació, i que la mateixa ministra va assegurar que estaria llest. Avui, en canvi, veiem que és una promesa més que ha acabat al calaix de les oportunitats perdudes.
És important recalcar que és una encomana que es va aprovar per unanimitat al Consell General. No tenim una bola, però oloràvem que no es compliria.
Un registre de la propietat centralitzat i accessible no és només una eina jurídica: és una condició de base per poder gestionar correctament el mercat immobiliari. És beneficiós per a propietaris, inversors, administracions, compradors i també per al conjunt de la ciutadania.
És important destacar que la primera Llei del Notariat del 1996, ha tingut —i continua tenint— molta importància. Els notaris del país han dut a terme i continuen duent a terme una feina encomiable amb resultats satisfactoris en aquest àmbit.
Per posar encara més en context, cal mencionar que la primera llei del notariat, preveia una solució provisional fins que es creés un registre central. Aquesta solució ha desaparegut de la llei, però el registre encara no s’ha creat. Ha arribat l’hora de donar compliment a aquella ja llunyana previsió legal.
Des del PS, defensem fermament la transparència. Un registre permetria saber amb claredat qui és propietari de cada immoble, així com conèixer les càrregues, hipoteques o servituds associades. Aquesta informació donaria més seguretat a totes les parts implicades.
A més, aportaria dades fiables sobre compravendes, preus, usos del sòl o habitatges buits —sense haver de confiar en aproximacions indirectes com les de FEDA. També ajudaria Govern i Comuns a planificar millor els serveis i aplicar amb més justícia els impostos relacionats amb la propietat (un altre debat que el país hauria d’afrontar aviat). A més, seria un instrument clau per combatre el blanqueig de capitals, gràcies a una traçabilitat més efectiva dels béns immobles.
És evident que crear un registre suposa un repte tècnic i jurídic. Però no és cap quimera. Els Comuns ja disposen de cadastres amb informació útil: caldria coordinar-los amb el Govern, validar jurídicament els títols, normalitzar i digitalitzar la documentació i crear un cos tècnic especialitzat. Tot plegat, però, exigeix una cosa que avui encara no hem vist: voluntat política real.
La inexistència d’un registre de la propietat a Andorra l’any 2025 és una contradicció amb la imatge de país desenvolupat, amb un sistema financer avançat i en procés d’alinear-se amb les normatives internacionals.
La manca d’un registre: limita la capacitat de desenvolupar polítiques d’habitatge, genera opacitat, espanta la inversió seriosa i projecta una mala imatge davant d’organismes internacionals com el Fons Monetari Internacional, l’OCDE o el Moneyval del Consell d’Europa.
Contràriament al que alguns podrien pensar, un registre no frena el lliure mercat: el protegeix. Millora la transparència, reforça els drets de propietat, evita pràctiques opaques i fa més segures les transaccions. És una eina essencial per garantir que el mercat immobiliari funcioni amb equitat, seguretat i eficiència.
Un mercat no pot ser realment lliure si els actors no tenen accés a informació fiable o si els drets de propietat no estan protegits.
No tenir un registre en ple 2025 no només és una assignatura pendent: és una mostra de manca de voluntat per modernitzar l’Estat i oferir solucions reals a problemes estructurals com l’habitatge. La transparència i la seguretat jurídica no són un luxe. Són una necessitat urgent si volem un país creïble, competitiu i just per la ciutadania.