Referèndums i drets

Dimarts 28 de setembre les xarxes socials s’omplien de comentaris i de celebracions sobre els darrers avenços internacionals amb motiu del Dia d’acció global per a un avortament legal i segur. Una celebració que també ha tingut lloc al Consell d’Europa amb una jornada anomenada European Abortion Policies Atlas, on s’ha mostrat una eina basada en un mapa interactiu que marca els 47 països i territoris europeus que inclou l’estat no només de les polítiques d’avortament, sinó també aquelles de suport, formació i acompanyament que hi ha als diferents estats d’Europa, com ara polítiques relacionades amb el subministrament i assessorament –accessibilitat a anticonceptius d’emergència sense recepta, consentiment legal de tercers, reemborsaments, etcètera–, i la informació que cada país té en línia sobre aspectes com el tipus, cost o llocs d’adquisició dels anticonceptius, entre altres.

Un exemple recent d’aquest avenç en els drets de les persones es va produir el cap de setmana passat a San Marino, un petit país com el nostre amb una forta tradició conservadora que, tot i la crida al vot pel “no” des del partit que lidera la coalició del seu govern, el Partit Demòcrata Cristià Sanmarinès, ha fet un pas endavant i ha decidit, a través d’un referèndum popular, despenalitzar l’avortament amb un 77% dels vots a favor.

La ciutadania de Suïssa també ha votat fa uns dies pel marriage pour tous, és a dir, que es permeti el matrimoni, anomenat com a tal, entre persones del mateix sexe. Els resultats? Un 64% de vots favorables també a través de la celebració d’un referèndum popular. I és que tant San Marino com Suïssa són fets propers, significatius, que denoten com a la societat de l’Europa occidental els drets de les persones no entenen ja de fronteres administratives.