La Llei 15/2014, de 24 de juliol, de modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra ha comportat una regressió en la protecció del nostre patrimoni cultural immoble. Un text amb contradiccions que han plantejat dubtes raonables quant a la valoració que calia fer sobre l’acompliment de la mateixa i ha portat a interpretacions contradictòries.

Des del Partit Socialdemòcrata ja vam advertir, el 2014, que la proposició de Llei que havien elaborat els Cònsols representava, d’una manera indissimulada, la desprotecció dels béns immobles d’interès cultural. Malauradament, no van ser tingudes en compte veus autoritzades, com els membres del Consell Assessor del Patrimoni o dels integrants d’Icomos Andorra, que advertien dels greus problemes que representaria per al patrimoni cultural aquella modificació de Llei ja que les modificacions suposaven una pèrdua important de garantia de la protecció del patrimoni cultural a favor de la política urbanística.

El Govern de DA no va escoltar ningú i va aprovar la modificació del text. Tampoc va tenir en compte els convenis internacionals en matèria de protecció i salvaguarda del patrimoni cultural ratificats per l’Estat andorrà.

El PS es va posicionar defensant el patrimoni cultural, la seva integritat, unicitat, denunciant la inconstitucionalitat de text que, sigui dit de pas, no va obtenir les signatures necessàries per interposar un recurs d’inconstitucionalitat. Per a nosaltres la protecció del patrimoni cultural és cabdal i ha estat objecte programàtic en cada una de les comeses electorals.

Ahir es va poder fer realitat i materialitzar el nostre compromís amb el patrimoni cultural amb l’entrada a tràmit parlamentari de la proposició de modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural, un text que deroga la Llei vigent i que dona els mecanismes i les garanties suficients perquè el patrimoni pugui ser salvaguardat, tant per les obligacions que adquireixen les administracions públiques com pels instruments amb els quals es doten aquestes institucions per desenvolupar la tasca que els és encomanada.

Amb la nostra proposta es recupera el principi de relació entre la política de protecció cultural i la urbanística, que respon a una prevalença lògica de preservació del patrimoni cultural sobre el procés urbanístic. La protecció del patrimoni té un caràcter de perennitat, mentre que l’urbanisme és fruit de la gestió del territori en diferents èpoques i conjuntures. Per tant, les actuacions que s’hi facin no poden hipotecar la conservació del patrimoni. Per protegir el patrimoni cultural cal integrar-lo en les polítiques d’urbanisme i d’ordenació del territori, com un element més que contribueix a la millora de la qualitat de vida dels habitants i un recurs important en les polítiques de turisme del país. Per assolir aquest objectiu és indispensable una estreta cooperació entre les institucions responsables de l’ordenació del territori, de l’urbanisme i de la cultura.

Amb aquesta modificació es restableix l’equilibri competencial i es dona compliment al precepte constitucional que reconeix la competència que el Govern té en matèria de patrimoni cultural com a òrgan general de l’Estat, contemplada en l’article 34 de la Constitució d’Andorra, de garantir la conservació, promoció i difusió del patrimoni històric, cultural i artístic d’Andorra i de garantir la seva efectivitat, d’acord amb el principi d’igualtat, en tot el territori del Principat d’Andorra.

Comptem superar els efectes negatius i les contradiccions del text vigent que han fet que l’aplicació de la llei hagi estat perjudicial per a la conservació dels valors patrimonials associats als monuments i per fer-ho necessitem el compromís de totes les forces parlamentàries per possibilitar el debat constructiu amb l’objectiu de protegir el nostre patrimoni cultural i transmetre’l a les generacions futures en les millors condicions.