Diuen que la realitat supera la ficció. Aquesta afirmació serveix per fer referència a fets reals més colpidors, recargolats o complexos que les històries inventades o provinents de la imaginació, siguin novel·les, pel·lícules o sèries. De fet, totes les històries fictícies s’inspiren en la vida real, per molt fantasioses o futuristes que siguin, i els escriptors o els guionistes són bons observadors de tot el que passa al seu voltant.

Però des d’aquest espai d’opinió em vull referir a una nova accepció o ús de la paraula “ficció” en l’expressió “ficció política”, o també podríem parlar de “política-ficció”. El conseller general Cerni Escalé la va fer servir per referir-se a la seva presentació com a possible cap de Govern en la sessió d’investidura, ja a la roda de premsa amb la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Salazar, per fer públic el suport a aquesta opció i explicar-ho.

No es tractava de competir amb el candidat de Demòcrates per Andorra, Xavier Espot, que ha guanyat el càrrec en una nova imposició de la realitat: Demòcrates per Andorra va aconseguir disset consellers. Es tractava, això sí, de donar visibilitat a una altra opció o un altre plantejament sobre el govern del país diferent de la continuista. I segurament calia fer-ho perquè tenim una altra realitat amb una majoria al darrere, no d’escons però sí de vots, que es correspon amb una voluntat popular de canvi.

El Partit Socialdemòcrata va concórrer a les eleccions amb un programa diferent del de Concòrdia, més complex pel que fa al desplegament i l’aprofundiment de les diverses propostes, perquè recollia l’experiència política acumulada i el coneixement de tots els àmbits desplegats. Ara bé, cal explorar en quins punts hi ha coincidències i ens podem enriquir amb el diàleg, tant en la tasca legislativa com en la de control, pròpies de l’oposició.

I per acabar, però molt important, també hem de respondre a la necessitat de canvi que va quedar reflectida a les urnes, però disgregada entre diversos partits que vam concórrer a les eleccions. I minimitzada per la rigidesa d’un sistema electoral que prioritza la governabilitat en detriment de la representació proporcional.