Qüestió de democràcia

Dimecres passat vàrem assistir en el Consell General a l’examen i votació de la proposició de llei que el grup parlamentari de Concòrdia va presentar en matèria d’inversió estrangera immobiliària, un text que, com sabeu, el Govern ja va anunciar que no admetria a tràmit i que nosaltres vam votar a favor.

El nostre suport no era tant per estar d’acord amb el document presentat, sinó perquè creiem que la manera més democràtica d’actuar és que els projectes es puguin defensar en seu parlamentària encara que, una vegada més, des del Govern i des de la majoria la resposta va ser negativa. Es parla de mà estesa, però a la primera de canvi quan un grup parlamentari fora de la majoria mira de tirar endavant una proposta de llei la tiren enrere. Estil DA.

Nosaltres creiem que no ens hem de centrar només en la inversió estrangera, sinó en la inversió en general (i posant èmfasi en la part immobiliària). No podem culpabilitzar només la inversió estrangera de tots els mals del nostre país. Evidentment, cal frenar l’especulació, però no podem fer que els espais que deixi els utilitzin els nacionals amb la mateixa finalitat.

La manca de previsió i de controls per part de l’administració (una vegada més per falta de recursos) han provocat que una llei feta per incentivar la construcció hagi acabat provocant el problema que tenim avui en dia. Hem mort d’èxit i sense escoltar les propostes de tot l’arc parlamentari.

També volen garantir el seguiment i el control efectiu de l’activitat desenvolupada per societats andorranes amb majoria de capital estranger. Hem d’anar més enllà i fomentar l’emprenedoria nacional. Potser si entrem per aquí podem aturar, almenys parcialment, aquestes societats.

No hem d’alentir el procés, sinó gestionar-lo de forma diferent i començar a estar oberts, Govern d’Andorra, a parlar-ne plegats.

És per això que el que creiem que s’ha de fer és seure’ns tots els actors polítics i socials i replantejar-nos quina Andorra volem, quins ciutadans volem, i sobretot fins on podem arribar com a societat i com a país per evitar l’Andorra elitista que faci fora els que ja som aquí i hem fet d’Andorra el nostre país.