Prioritzar i aplicar l’Acord de Joventut

La desigualtat intergeneracional és un problema estructural de la nostra societat. El resultat afecta directament el benestar i a les perspectives de futur de tota una generació de joves que, com totes les anteriors, desitja poder dur a terme el seu projecte de vida sense l’angoixa constant que representa, per exemple, el desconeixement sobre el seu futur laboral, la possibilitat de poder pagar el lloguer o de poder formar una família.

La situació de precarietat que estan vivint els joves, i també els no tan joves, no només té conseqüències individuals sinó que, com dèiem a l’inici, és una qüestió estructural de societat perquè posa en joc la base de legitimació del sistema democràtic, sent una font de desafecció política. Però també és un afer greu pel bon funcionament econòmic, ja que, per exemple, la precarietat juvenil actual té conseqüències directes pel futur i finançament de les nostres pensions.

I és dins d’aquest escenari, d’una generació jove acostumada a viure múltiples crisis, que vam decidir que era el moment de dur a terme un Acord de Joventut per Andorra que plasmés les prioritats i les mesures per millorar la vida i el benestar del conjunt de joves del nostre país. Un acord amb 72 mesures amb perspectiva de joventut, treballat des de les organitzacions polítiques juvenils i aprovat per assentiment pel conjunt de forces polítiques del Consell General, el passat mes de juliol del 2021.

Un any després de l’aprovació de l’acord, la Comissió encarregada de joventut del Consell General va acceptar la nostra demanda de fer el pertinent seguiment de l’aplicació de l’acord citat. El resultat de les dues sessions de seguiment és que, en diferents àmbits de l’acord, encara manca feina per fer. Per exemple, entre d’altres, hem reivindicat que es prioritzi i es dugui a terme la mesura catorzena d’aquest acord: «Encomanar al Govern la realització d’un estudi i diagnosi, abans de finalitzar el 2022, sobre les necessitats i situació en què es troba la persona jove en relació amb l’habitatge, analitzant especialment les condicions de la joventut en el mercat de l’habitatge».

Perquè la voluntat compartida i unànime a l’hora de fer l’acord no s’acaba en la seva elaboració, sinó que requereix també una voluntat unànime, ferma i continuada a l’hora d’aplicar-lo.

I per fer-ho possible, aquesta voluntat s’ha de veure plasmada en recursos, tant econòmics, com humans. Alhora són necessaris i caldran tots els mecanismes i garanties per controlar la seva execució, tant per part dels membres de la comissió parlamentària encarregada de joventut, com també de tots els altres actors de la societat civil juvenil d’Andorra: des del Fòrum Nacional de la Joventut a les joventuts polítiques, passant per les diferents associacions juvenils o qualsevol ciutadà que vulgui reivindicar l’aprovació d’un acord treballat des de la joventut i per a la joventut. Ja que creure’s l’Acord de Joventut és voler un futur millor per a les noves generacions.

L’Acord de Joventut és el principi, però el més important és la seva aplicació i el seu potencial per poder millorar la vida de la joventut d’Andorra.



(El Periòdic, 6 d'octubre del 2022)