Preus públics i prevenció

Per sobre de partidismes i tendències ideològiques, tothom deu estar d’acord que uns bons hàbits de vida depenen d’una alimentació saludable i una activitat física constant.

En un context d’inflació com el que tenim, l’administració pot fer poca cosa per reduir les desigualtats controlant els preus dels aliments, perquè el mercat imposa les seves lleis i com a màxim el Govern pot abaixar els impostos indirectes d’alguns articles de primera necessitat.

Però pel que fa a la segona part de l’equació, l’activitat física, la bona gestió dels recursos públics i la bona governança han de consistir a potenciar l’esport i posar-lo a l’abast de tothom. Les persones que practiquen alguna modalitat esportiva, o que mantenen uns hàbits d’activitat física tota la vida, tenen més possibilitats de gaudir d’una vellesa amb bona salut. Per això no s’entén que el comú d’Encamp, en l’últim consell del mandat passat, apugés els preus públics incloent-hi els dels abonaments al Complex Esportiu i Sociocultural. I així ho vam exposar els consellers d’Avancem, que vam demanar la gratuïtat per a la gent gran resident a la parròquia o, almenys, que es reconsiderés i es revertís l’augment de la quota per a les persones més grans de 65 anys i altres col·lectius vulnerables, com les famílies monoparentals.

La resposta va ser que ho deixaran com està, amb un augment desmesurat, perquè sembla que els preus públics entraven en competència amb els de mercat, és a dir, els d’empreses privades de serveis esportius. 

Sembla que, un cop guanyades les eleccions, el partit que té majoria al comú va decidir deixar de fer la funció de proveir uns bons serveis públics i actuar com una empresa privada. Qui s’ho pugui permetre, que vagi al gimnàs o a la piscina, i qui no, pot demanar ajuts. Però sabem, i així els ho vam recordar, que moltes d’aquestes persones no acudeixen als serveis socials per vergonya. 

Quan part de la població deixi de fer ús dels equipaments esportius, potser adquirirà uns hàbits més sedentaris i perjudicials tant per a la salut com per a la despesa pública, que s’incrementarà en tractaments mèdics.