En el debat monogràfic sobre habitatge que va tenir lloc el dia 16 passat al Consell General, va quedar clar un patró repetitiu de la majoria parlamentària: quan s’acosten eleccions, siguin generals o comunals: Demòcrates per Andorra assumeix les propostes socialdemòcrates que el PS planteja des de fa diverses legislatures. Després d’haver-s’hi negat fins que ja és massa tard.

Amb 500 persones manifestant-se fora del Consell General, una mobilització prèvia que va superar totes les previsions i l’expectativa d’una nova manifestació multitudinària el 8 de desembre, no era qüestió de fer-se els desentesos (o fer l’andorrà, dit de manera més nostrada) acontentant propietaris i amics. Calia mostrar una mica de sensibilitat social (o almenys fer-ho veure, davant la proximitat de les eleccions comunals). I així és com passa que, davant d’un moment crític, cal prendre decisions més adequades a l’interès general, i s’assumeixen mesures per regular els preus adequant-los als ingressos medians familiars, com l’elaboració d’un índex de preus de referència per dissuadir d’apujar els lloguers sense mesura, bonificant els arrendadors que s’hi adeqüin i gravant més els que el superin, o crear un registre de la propietat públic i transparent per tenir informació sobre els pisos buits.

Fins ara tot eren evasives, el mercat s’havia de regular sol i els ajuts ja farien la funció de complementar els ingressos dels que no arribaven a pagar el lloguer, o es resoldria el problema amb la rehabilitació d’uns quants edificis i tornant a prorrogar els contractes. Quan ja s’ha vist que no n’hi ha prou, amb una classe mitjana empobrida i una classe treballadora amb l’aigua al coll, i amb el poble organitzant-se i protestant al carrer, els principals responsables del desastre reaccionen assumint els postulats socialdemòcrates. Benvinguts al món real.

Ara caldrà fer mans i mànigues per accelerar la feina, i difícilment un ministeri amb la concentració de carteres que acumula el de la senyora Marsol podrà arreglar el desgavell amb l’eficiència i la celeritat necessàries.