Postureig

La paraula postureig encara no figura al diccionari normatiu, però tothom l’entén i ja la recullen els organismes encarregats d’actualitzar i difondre el vocabulari nou en la nostra llengua. Al Cercaterm trobem aquesta definició: “Actitud de mostrar un comportament o uns gustos determinats, generalment a les xarxes socials, amb la intenció de fer-se veure.”

Hi podríem afegir que el postureig s’ha fet un lloc d’honor en la política. Ara hi ha una nova manera de fer política, diuen, que es vol diferenciar de la vella. I potser és perquè ja no compta tant el programa o el contingut ideològic com les aparences i el màrqueting. Si un partit publica vídeos amb repercussió a les xarxes socials, acceptem que fa una bona feina comunicativa, perquè això és el que funciona. Qui vol llegir les propostes de tal o tal altre partit si ja les hi resumeix en un moment algú amb actitud eloqüent i gestualitat ben apresa? Doncs, com amb totes les tendències, ens hi haurem d’adaptar i procurar que la forma estigui a l’altura del contingut.

El que passa, però, és que sovint no hi ha propostes, sinó xerrameca. Com, per exemple, la prioritat que ens anuncien els autoanomenats demòcrates de resoldre el problema de l’habitatge. De debò, que ara és una prioritat? I com és que no s’han pres mesures per regular els preus o per incentivar que es lloguin els pisos buits? Com és que no s’ha plantejat cap Pacte d’Estat des de la majoria? I per què no s’ha creat un ministeri dedicat exclusivament a l’habitatge? Amb 200 pisos de titularitat pública disponibles d’aquí a tres o quatre anys, si som optimistes, ¿ja n’hi ha prou per respondre a les necessitats de tantes famílies i persones que es quedaran sense pis quan s’acabin les pròrrogues?

Els socialdemòcrates hem repetit i insistit sense descans que cal garantir el dret constitucional a un habitatge digne. I és indispensable dotar els pressupostos de l’Estat cada any i amb previsió per afrontar aquest repte, no només aprovar crèdits extraordinaris a correcuita. Per a nosaltres és una prioritat. Per a d’altres, només postureig.