La joventut és especialment vulnerable a les crisis econòmiques. Ho vam veure el 2008 i els anys posteriors, i no tan sols a Espanya o a França, sinó també aquí, on la joventut, part fonamental de la població activa, va viure un escenari de poca demanda d’ocupació i de dependència econòmica de les respectives famílies.

La joventut és el canvi i el pas de la vida infantil a la vida adulta. Sabem de la seva gradació, dels seus condicionants socials, de la disposició o no de rendes, dels entorns, etcètera. Aquesta característica fa que durant les crisis –però no únicament en aquest moment– existeixi un risc d’exclusió manifest, que no significa només que una persona es pugui quedar sense renda, sinó que també es vegin minvades les seves possibilitats de participació a la societat.
L’exclusió és contrària a l’emancipació i la nostra tasca és que cada jove pugui decidir i gaudir en igualtat de les capacitats que li permetin esdevenir autònom: lliure.

Per aquest motiu, l’Acord de Joventut ens és quelcom bàsic. Aborda la situació de la joventut de l’economia i el medi ambient a la salut, la cultura, l’ocupació, l’habitatge i les relacions internacionals. Multiplica les seves mesures, des de la més aparentment petita fins a aquelles que impliquen canvis substancials en lleis i en les maneres de fer. Perquè implica el conjunt dels poders públics en la seva consecució, ja que tot i ser el Govern el seu principal destinatari també ho fa als comuns, la Justícia, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i el foment de la perspectiva de joventut en el conjunt de les respectives activitats.

Tot sovint, la veritable innovació es produeix en el canvi del punt de vista. Veure les polítiques públiques des d’una perspectiva de joventut permet llegir millor les problemàtiques i, és clar, les solucions. I, en darrer terme, subratllar que aquest Acord de Joventut el considerem bàsic perquè ens arriba des de totes les joventuts de les forces polítiques d’aquest país.

Des del nostre grup parlamentari estem completament orgullosos i valorem amb èmfasi aquesta fita i aquest exercici de mirada llarga i de responsabilitat.