Com a vianants, us heu parat mai a observar alguna de les multituds de cues internes que aquest estiu hem tingut a Andorra? Un instant en què, com observador de la cua, hom valora més que mai la llibertat que et dona el fet de no necessitar un mitjà de transport per poder-se traslladar d’un indret a un altre. Unes cues que són la materialització d’un problema clar de mobilitat al nostre país.
I aquest problema existeix i és real i se n’ha de parlar i, el més important, tractar-lo. Tot just això és el que es va fer aquest passat dissabte 4 de setembre durant la «Jornada del Ferrocarril a Andorra», organitzada per la plataforma pel ferrocarril a Andorra, AndRail. Com podeu observar, el nom de la jornada es focalitzava en el ferrocarril, però el resultat del debat que es va produir en la taula rodona va ser el de debatre també sobre mobilitat en general. Sobre mobilitat de més enllà de les fronteres d’Andorra i sobre mobilitat interna.
Una iniciativa que, ja d’entrada, felicito les persones que l’han organitzat, pel sol fet de poder-se haver tirat endavant. Sobretot, en temps de pandèmia. En la citada taula rodona, vam poder copsar els punts de vista de diferents actors al voltant de l’arribada del ferrocarril a Andorra, així com diferents visions i anàlisis de les problemàtiques de mobilitat al país. El millor d’aquest debat són la pluralitat d’actors representats: des de la visió del president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), el Sr. Gerard Cadena; a la visió de la presidenta de l’Associació protectora d’animals, plantes i medi ambient d’Andorra (Apapma), la Sra. Patrícia Bragança; passant per la visió del Sr. Pere Macias, Coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030, la del Sr. Adrià Ramírez, president de l’Associació per la Promoció del Transport Pùblic i la del Sr. Sebastià Mijares, impulsor i membre de la plataforma AndRail.
Un denominador comú del debat que es va produir es basa en tres conceptes: qualitat, diversitat i sostenibilitat. Qualitat, pel fet que no només és important apostar per facilitar l’accés al transport, sinó que també cal que aquest funcioni de forma eficaç perquè sigui una opció prioritària d’ús per la ciutadania. Diversitat, pel fet que les problemàtiques de mobilitat no se solucionen amb un únic mitjà de transport, sinó que la millora ve d’una conjunció de diferents tipus de mitjans de transport connectats entre ells. Finalment, sostenibilitat, una variable clau a l’hora de seleccionar per quins mitjans de transport es vol apostar.
Si apliquem aquests tres conceptes a casa nostra, podem copsar com encara tenim marge de millora. Així mateix, les polítiques a favor de l’ús de transport públic, com per exemple l’autobús, han de tenir en compte l’accés, però al mateix temps la seva qualitat, perquè cada cop un gruix més gran de la ciutadania opti, com a primera opció, pel transport públic col·lectiu. Una qualitat que vindrà donada si també es duen terme polítiques que diversifiquin els mitjans de transport. Una selecció de nous mitjans que, alhora, aposti perquè aquests siguin més sostenibles que els actuals.
Crec que l’arribada del tren a Andorra i la introducció de nous mitjans de transport al país mereix un debat estructural partint, d’entrada, d’aquests tres conceptes: qualitat, diversitat i sostenibilitat. Tres conceptes que són bàsics per millorar la mobilitat externa i la interna i per aquesta sigui més respectuosa amb el medi ambient.