El passat dijous 29 d’abril es va votar al Consell General la nostra esmena a la totalitat al projecte de llei de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge. Allà defensàrem la inconveniència d’un organisme d’aquesta natura quan el Govern pot executar les polítiques d’habitatge de manera directa. Alhora defensàrem la inconveniència de que l’Institut creï un nou sector d’inversió immobiliària a través de la concessió de la gestió d’habitatge social -diferent del de preu assequible- i a través d’un fons publicoprivat, ja que provar de solucionar els problemes creats per la dinàmica de mercat amb més mercat ens sembla del tot infructuós, és a dir, que la situació no canviarà i els lloguers seguiran a l’alça mentre no es prioritzi l’habitatge públic a través d’un fons públic i de solucions de concertació -que no de mercat- entre el ministeri, els comuns i els propietaris. Disposen del debat a la web del Consell General.
Ara el projecte de llei es troba en la fase parlamentària de tractament per part de la comissió legislativa amb les esmenes dels diferents grups. Hi hem presentat 28 esmenes parcials. Es troben dividides en dos blocs.
Amb les esmenes del primer bloc transformem les funcions de l’Institut amb el que nosaltres entenem que pot ser un organisme que centralitzi i produeixi informació sobre l’habitatge a Andorra -donant suport a l’acció pública del Departament de l’Habitatge (actualment inexistent)-, ja que creiem que aquest és un dels grans problemes inicials, la falta d’informació, i al qual li cal una solució de mitjà termini. En aquest primer bloc incloem les eines necessàries per a les polítiques d’habitatge i li donem a l’Institut un rol tècnic d’assessorament al Govern, elaborant les normes de com ha de ser l’habitatge d’ús social -que definim com a públic en la titularitat i al gestió, destinat a col·lectius i a persones socialment vulnerables- així com, també, elaborant les normes i al definició d’habitatge de preu assequible -aquest el definim com a públic o privat, i que fixa el seu preu per sobre el salari mínim (tenint en compte que equival al Llindar Econòmic de Cohesió Social (LECS) però per sota d’un màxim d’ingressos i, sobretot, lligat al preu de referència que marqui l’Índex de Preus de Referència-. Aquesta darrera eina l’hem dissenyat i introduït via esmena parcial per possibilitar gaudir d’un preu de referència per zona i tipologia d’habitatge. És una eina fonamental, per això la vam incloure al nostre programa electoral del 2019.
Pel que fa a les funcions hem mantingut un esquema que permet la creació d’altres eines per a polítiques d’habitatge com per exemple una borsa d’habitatge garantida, la qual ha de posar en contacte propietaris i llogaters garantint pels primers el mínim manteniment i integritat de l’habitatge i pels segons l’accés a l’habitatge sense les barreres dels mesos de fiança i inicials.
Pel que fa al segon bloc d’esmenes està dedicat a la supressió de la concessió d’habitatge social i del fons publicoprivat d’habitatge. Creiem que creant un altre sector d’inversió immobiliària amb els instruments que han de garantir el dret a l’habitatge el que es fa és contrariar la lògica i contribuir a l’escalada de preus i que, per tant, no és la solució. Per a nosaltres la solució a llarg termini passa per habitatge d’ús social públic i per habitatge de preu assequible públic i també de fórmula mixta, ja que entenem que per ampliar el parc d’aquest darrer tipus d’habitatge cal la concertació i la coordinació de propietaris, Govern i comuns. Habitatge d’ús social i de preu assequible lliure de les tensions i dinàmiques del mercat. Planificació, coordinació i concertació milloraran l’accés a l’habitatge.