El Govern assegura que es posaran al mercat del lloguer uns 269 habitatges a preu assequible. Reconeixem que aquesta iniciativa vol aconseguir un parc d’habitatges de lloguer a preu assequible, però sabem, i coincidiran amb mi, que és insuficient i que té un cost públic important. És una iniciativa que s’emmarca en la política confosa i precipitada que ha caracteritzat la gestió de l’habitatge del govern de DA i els seus aliats. És una evidència que en aquests 4 darrers anys la situació s’ha agreujat i que les respostes per part de Govern no han estat suficients.

Aquesta crisi no es pot abordar únicament mitjançant una mesura aïllada. Elements com l'especulació immobiliària, l'augment dels preus de l'habitatge i la manca de regulació adequada del mercat immobiliari hi contribueixen. Per aquest motiu plantegem l’establiment d’un pacte d’estat per a l’habitatge amb la participació del Govern, els grups parlamentaris, els comuns, la societat civil i els propietaris de béns immobles, amb la finalitat de fixar les línies d’actuació i les programacions a curt, mitjà i llarg termini per tal de fer-hi front. Cal dissenyar una estratègia única i global, tenint en compte els reptes demogràfics i el futur dels joves, i amb especial atenció col·lectius més vulnerables, sense oblidar un creixement urbà respectuós i sostenible.

Malauradament, es necessiten respostes immediates per alleujar la situació i s’han de prendre mesures per proporcionar habitatges, establir ajudes econòmiques per als afectats i implementar regulacions de preus de lloguer immediates, com les pròrrogues forçoses i la limitació, per llei, de les rendes del lloguer.

Cal invertir la tendència de l’augment continuat del percentatge dels ingressos familiars destinats a la despesa en habitatge. Això permetria recuperar la pèrdua de poder adquisitiu i benestar de les famílies i millorar la competitivitat empresarial i dels treballadors per compte propi.