Nacionalitat i democràcia

En la darrera Diada andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu, la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Salazar, va exposar la seva visió sobre la participació política en termes d’igualtat, que era el tema d’aquesta 36a edició.

Pel que fa a la perspectiva de gènere, remarcava que encara ens queda feina per fer, tot i que les darreres legislatures hem assolit un nivell d’igualtat acceptable entre dones i homes: la representació tant al Govern com al Consell General és paritària i ja hem tingut la primera síndica, però encara no hi ha hagut cap dona cap de Govern. Com molt bé explicava, també hi ha marge de millora en la igualtat per a les persones amb discapacitat, que tindrien més facilitats per participar amb la implantació del vot electrònic.

Una altra qüestió és la igualtat entre persones d’orígens diversos que formen part de la societat andorrana. Des d’un punt de vista socialdemòcrata en particular –i democràtic en general–, és evident que els requisits d’accés a la nacionalitat andorrana, la prohibició de la doble nacionalitat i la manca de dret a votar a les eleccions comunals per a la població resident, no ajuden a millorar la qualitat democràtica.

No ho diem només des de les files socialdemòcrates, sinó també des d’organismes internacionals encarregats d’analitzar el nivell de drets i llibertats als països del món. Com ara Freedom House, que ens atorga una bona puntuació però assenyala la rigidesa per a la naturalització com a aspecte que cal millorar –entre d’altres, com la bretxa salarial i la prohibició de l’avortament.

Sempre hi ha veus discordants amb aquestes consideracions, sobretot en els sectors més conservadors. Cal respectar totes les opinions i ideologies, i és legítim discrepar sobre els requisits per obtenir el passaport andorrà, o sobre si es podria permetre conservar la nacionalitat d’origen. Però no s’hi val a presentar com a patriotisme el que no és més que pura xenofòbia. No s’estima més Andorra qui hi vol preservar els drets polítics com a privilegi d’uns quants, sinó qui la vol més democràtica.