El ministre portaveu, el 30 d’agost, informava de la contractació de set professionals sanitaris per potenciar l’atenció comunitària i el servei de salut mental, donant compliment al Pla integral de salut mental i addiccions, que va definir com “una de les línies estratègiques a desplegar en aquesta legislatura”. Ens n’alegrem, tot i la tardança d’un ministeri dilatant i procrastinador, però sobta que es plantegi com una línia estratègica.

La salut mental és un estat de benestar que permet desenvolupar el potencial, afrontar les fatigues de la vida, treballar de forma productiva i aportar alguna cosa a la comunitat. Protegir i promoure el benestar psicosocial i prevenir o tractar els trastorns de salut mental és un repte que tenim com a societat.

L’evolució a l’alça de persones que necessiten atenció relacionada amb la salut mental n’és un clar indicatiu i la pandèmia la va accentuar més. Segons l’OMS, una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental, el 75% dels quals comencen abans dels 18 anys.

El ventall de trastorns és ampli, però l’augment més gran correspon a casos de depressió, dèficit d’atenció i hiperactivitat, trastorns alimentaris, crisis d’ansietat, conductes autolesives i intents de suïcidi (recordeu-ne els nous casos, totes noies, el 2021).

Cal posar tots els recursos necessaris per garantir una atenció adequada, ja que patologies que tindrien solució es poden cronificar i agreujar fins a provocar efectes irreparables. Tenim un servei de salut mental “desbordat”, amb llargues llistes d’espera; l’atenció psicològica a la CASS –ara 12 professionals– i un espai físic inadequat per atendre infants i joves.

És prioritari i urgent aportar les mesures –no estratègies– que millorin l’estructura de salut mental per satisfer les demandes i necessitats dels infants i joves. Tenir una bona salut mental garanteix que puguin tirar endavant el seu projecte de vida, el nostre futur.