La venda de l’antic Hotel Casamanya

Potser ja va sent hora després de vint-i-vuit anys de Constitució que afrontem amb fermesa i sense complexos l’anomalia democràtica que són els Quarts i els veïnats al nostre país.

Resulta que continuem tenint unes “institucions públiques” que no respecten ni s’adeqüen als principis fonamentals de la nostra Constitució. Davant d’aquesta situació erràtica i anòmala val a dir que en alguns casos les persones implicades en els Quarts fan esforços per tendir a aproximar-se a la legalitat constitucional i defensar l’interès general, però en altres casos he de dir, obertament i francament, que els implicats em dona la sensació que han trobat en aquestes “institucions públiques” la manera de perpetrar aquell esperit carca i retrògrad que va frenar durant tants anys l’evolució democràtica que va representar la Constitució. 

Pures reminiscències de l’esperit més caciquista en estat pur, hi afegiria jo. A mi em resulta molt i molt preocupant que per cedir l’ús per un temps determinat d’uns terrenys públics tothom, sense excepció, vegi justificat, com no ha de ser d’una altra manera, que es prenguin les garanties necessàries, es facin els passos i els papers escaients i que, fins i tot perquè aquesta cessió garanteixi l’interès general i nacional, es passi la proposta al Molt Il·lustre Consell General per a la seva ratificació. 

Crec que aquesta manera de procedir és seriosa, garantista, democràtica i ben emmarcada en la nostra Constitució. Allò que a mi em sembla una barbaritat és que una “institució pública” de manera arbitrària, sense justificació del més mínim interès general i encara menys nacional, decideixi no cedir l’ús, sinó vendre’s un bé públic sense cap explicació ni justificació. O és que els béns d’algunes “institucions públiques” no són públics i altres sí? Deu ser això, perquè tampoc sé de ningú que els controli les propietats i l’ús que en fan ni que els controli a fons els comptes. Tampoc sé de ningú que voti els seus representants i, fins i tot jo, no sé com pràcticament ningú sap qui té DRET i qui no a participar-hi o ni tan sols a ser ELEGIT per formar part d’aquesta “institució pública”.

Crec, sincerament, davant d’una aberració tan i tan greu, que el Govern, el Consell General, els comuns i tota la gent hem de prendre consciència de la gravetat de l’assumpte i hem d’aturar aquesta venda. És hora d’encetar un procés democràtic per ubicar aquesta alegalitat (il·legalitat) històrica que són els Quarts i els veïnats dins el marc constitucional.