He de reconèixer que l’actual Govern i l’actual majoria parlamentària que li dona suport són veritablement els campions del màrqueting i de la propaganda, encara que després moltes de les coses que anuncien estan buides de contingut o no són necessàriament certes, ni en una part ni en el tot. Això que, puntualment almenys, sembla que els resulta positiu i favorable des d’un punt de vista més particular i electoralista no crec que ho sigui des d’una perspectiva més global de país. I pel que fa a les conseqüències que puguin tenir les decisions que s’estan prenent i les que no es prenen en els grans debats que hi ha sobre la taula, informació que sistemàticament es manlleva a la discussió pública dels ciutadans.

Som de ple en una gestió política que prioritza l’anunci de la gestió mediàtica dels debats i dels eslògans més que no pas la presa concreta de decisions o la solució o resposta davant dels grans reptes que té actualment el nostre país al davant. Sembla que estan del tot convençuts que amb accions de màrqueting polític poden dissimular la manca de solucions concretes per a la problemàtica de l’habitatge, la falta d’una agenda política verda i de protecció del medi ambient i dels espais naturals o la falta de projecte polític per a les noves generacions del nostre país.

Els exemples serien encara més variats i notoris i la substitució de la política real per la de l’anunci sembla que ja està, malauradament, instal·lada del tot. Aquests darrers dies hem assistit a un nou exemple d’eslògans publicitaris, buits de contingut i de propostes concretes en relació, en aquest cas, amb l’acord d’associació amb la Unió Europea. Els socialdemòcrates vam ser els primers a parlar en aquest país de l’encaix amb Europa, però la forma com s’estan desenvolupant les negociacions i el fet de no implicar el teixit productiu i els col·legis professionals en la negociació genera dubtes importants sobre els impactes en els empresaris del país que, de nou, no es resolen a cop d’eslògan, sinó que demanen debat intern, clar i directe, i d’una defensa forta i valenta de les posicions andorranes a Brussel·les.