La protecció de la salut és un dret protegit per la Constitució, com també el dret a rebre les prestacions necessàries, però no està clar que pel govern de DA ho sigui i sembla que tot pot esperar, com el règim del tercer pagador.

El tercer pagador, per a qui no ho conegui, permet que una persona només pagui la part del copagament que li correspon per l'atenció sanitària, normalment el 25% del preu de l'acte, no havent d’avançar l'import total i esperar que la CASS li retorni posteriorment el 75% que li correspon a ella. Tal i com ja es fa actualment amb el metge referent.

La pregunta és, si ja es fa amb el metge referent, què impedeix que es faci també amb el metge especialista (amb el que ja no es pot ni concertar cita si no es disposa de la derivació corresponent del metge referent)? O amb una analítica prescrita degudament pel metge referent? O una ràdiografia, o un medicament?

Doncs això és el que venim reclamant des de fa anys i que no arriba mai! L’any 2013, la ministra de Salut, Cristina Rodríguez, es va comprometre a implementar-lo; per tal que ningú quedés privat de protegir la seva salut per causa de la falta de recursos econòmics per assumir, prèviament, el cost total dels serveis sanitaris que necessita.

Han passat 10 anys i seguim igual. L’actual Govern, amb l’exministre Joan Martínez Benazet al capdavant, va assegurar que l’aplicaria una vegada finalitzada la implementació de la via preferent. Via preferent enllestida. I el tercer pagador?

Hem passat una pandèmia que ha afectat -encara més- col·lectius ja de per sí vulnerables, com la gent gran o les persones amb discapacitat, que requereixen de l’adquisició d’un nombre elevat de medicaments, de visites i proves mèdiques que s’han de costejar per si mateixos, abans del retorn pertinent per part de la CASS.

Els socialdemòcrates hem estat especialment punyents amb aquesta qüestió, perquè no entenem com aquest règim encara no és una realitat al 2023. Hem reclamat -amb Proposta d’Acord aprovada inclosa - que el Govern ampliï el règim del tercer pagador a proves diagnòstiques, radiològiques i de productes farmacèutics amb recepta, així com les visites a metges especialistes derivades pel metge referent.

Pel que fa als productes farmacèutics, la seva aplicació està lluny de ser implementada. Perquè el canvi de règim s'ha de fer amb les necessàries garanties antifrau, que han de partir necessàriament de la recepta electrònica. El sorprenent és com pot ser que, havent-se adquirit el compromís per part de tots els grups de la cambra parlamentària el passat mes de maig, el Govern no s'hagi segut encara amb el col·legi de farmacèutics per començar a tractar la implementació de la recepta electrònica.

Estem passant per la major crisi de poder adquisitiu de la història d’Andorra i seguim tenint ciutadans i ciutadanes que no van a fer-se analítiques o altres proves, perquè són cares i no poden avançar els diners que, en rigor, no els pertoca. Però per a l’executiu està clar que no passa res i que això serà una altra història interminable, però no com la ficció de Michael Ende, si no una de ben real, malauradament.