En els darrers anys vivim un fenomen del qual se’n parla molt que s’ha batejat com a “nova política” i que estem veient de moda a Andorra. Però, sabem que és aquest concepte?

Partim de la base que la política és evolutiva i dinàmica perquè prové de les necessitats i els reclams de la ciutadania, que no són sempre els mateixos. Per tant, podríem posar en dubte si l’adjectiu de “nova” seria el més apropiat. Tot i així, entenem la “nova política” com una ruptura de les estructures que es consideren obsoletes i que neix com a resposta de la desconfiança de la ciutadania cap a les institucions tradicionals i una manera de fer que ja no representa. 

Parteix de la base que la política “tradicional” s’ha basat en pràctiques convencionals, que han estat etiquetades –moltes vegades erròniament– a partits polítics “de sempre”, els quals han estat criticats per utilitzar llenguatges inintel·ligibles i per mantenir la distància entre el líder polític i la ciutadania. 

Ara allò que es valora és la transparència i la proximitat cap a la ciutadania, un repte continu de les formacions polítiques dia rere dia i que intentem fer arribar a través de processos participatius per trencar amb la opacitat que fomenten les institucions, la qual també ens afecta a nosaltres, les persones que fem política a l’oposició, ja que constantment ens trobem amb falta d’informació important, com acords i convenis que es tanquen sense ni tan sols consultar-ho amb els membres que, tot i ser de la minoria, també conformen, per exemple, un Comú. 

La “nova política” podríem dir, és la política tradicional, però evolucionada. Ens trobem que els mecanismes que utilitzem per connectar amb les persones, si no són per la “via còmoda i ràpida” –és a dir, missatges per xarxes socials, WhatsApp, etcètera– no funcionen al nostre país i que convocar accions polítiques presencials, per exemple, són insuficients per animar a la ciutadania a intervenir en la presa de decisions perquè la societat segueix sentint-se fora dels interessos dels seus representants polítics. 

Siguem sincers, gran part de la població allò que vol és poder explicar els seus problemes i les seves inquietuds, que se’ls escolti. Per això des del Partit Socialdemòcrata volem potenciar aquesta dinàmica i en els propers dies us farem partícips d’una iniciativa enfocada en aquest sentit.  

Entenen que hi ha molta gent farta de diàlegs destructius i no constructius, de promeses que no arriben mai a materialitzar-se i de paraules que se les endú el vent. De líders que en comptes d’anar a la una per buscar i trobar el bé de la societat volen penjar-se medalles perquè el seu nom consti a la història i de moviments que l’únic que promouen són polaritzacions i eixamplen encara més les possibles cooperacions per anar tots i totes cap al mateix destí. Totes aquestes anàlisis són les que ens porten a la “nova política”. 

I sí, tenim la sort de comptar amb partits com el PS. Agradarà o no, però la nostra història i la nostra ideologia socialdemòcrata -que es troba arreu del món- ens permet que la gent sàpiga quins són els nostres valors i cap a on remem. Tenim un bagatge que ens permet veure la importància que mereix la participació ciutadana, d’empoderar la societat a lluitar sense por pels seus drets, sempre des de l’ètica i el respecte.  Això és un avantatge que no tothom té. 

Sabeu la nostra posició sobre l’avortament, l’eutanàsia, i altres drets socials, per exemple, perquè fa més de dues dècades que els defensem. Que la nostra línia de treball és la d’escoltar-vos i manifestar solucions perquè Andorra vagi endavant i no enrere. És per això que “ la nova política” no ens sorprèn perquè és la nostra política, la que portem fent des de l’any 2000 i amb la qual us animem que vingueu a conèixer.