Aquest escrit és fruit de l’estimulant lectura de “El futuro de la prosperidad” de l’economista José Moisés Martín Carretero que ens convida a reflexionar sobre quin és el món que volem, un assaig esperançador i optimista del futur que passa per un nou model social basat per una triple transició: l’econòmica, la digital i la mediambiental. També de la visita, que els recomano, a l’exposició “Notes sobre l’Antropocè” a la sala de Govern, que reuneix el treball de set artistes contemporanis, internacionals i andorrans, i ens fa reflexionar sobre l’impacte humà en els ecosistemes i de la nostra fragilitat com a espècie.
L”Antropocè” és una metàfora i un terme geològic: l’era en la qual l'activitat humana ha començat a provocar canvis biològics i geofísics a escala mundial. Un concepte a partir del que s’analitzen les conseqüències que tenen sobre el clima i la biodiversitat la ràpida acumulació de gasos amb efecte hivernacle i els danys irreversibles ocasionats pel consum excessiu de recursos naturals (E.F. Stoermer i P. Crutzen).
Des de la revolució industrial tenim la capacitat tècnica i científica per manipular l’energia i la matèria, transformant la terra, un procés que s’ha accelerat en el darrer segle. A la vegada, hem alterat els cicles biofísics del nostre planeta i ens estem endinsant en un terreny desconegut.
L’Institut de Resiliència d’Estocolm ha resumit la capacitat de la terra en nou límits: el canvi climàtic, la integritat de la biosfera, el canvi en l’ús de la terra, l’alliberament dels compostos artificials, el manteniment de la capa d’ozó, els aerosols atmosfèrics, l’acidificació dels oceans, els fluxos biogeoquímics i l’ús de l’aigua dolça. Segons les dades i els darrers estudis, l’activitat humana ja ha sobrepassat alguns d’aquests límits i cada dia s’acumulen més evidències de la creixent amenaça que el canvi climàtic causat per l’acció de l’home suposa pel benestar de les generacions actuals i futures. El sisè informe d'avaluació del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides, publicat al març, advertia dels múltiples efectes que l'emergència mediambiental té sobre el conjunt de les societats, especialment de les més vulnerables, en un escenari que anirà empitjorant, amb una combinació d’impactes i riscos (a la salut, als ecosistemes, a l’agricultura...).
No manquen doncs raons per al pessimisme, però sembla que encara tenim un temps – breu- no per revertir aquesta transformació sinó per mitigar els seus efectes i establir un nou equilibri. Hem d’entendre perquè s’ha d’actuar i rebatre també aquells que consideren que no cal fer-ho negant aquesta realitat o infravalorant la seva importància, fruit potser d’una creença ingènua en el progrés, en què la ciència i la tecnologia ho poden resoldre tot, per l’afany de consum i per les pressions que exerceixen poderosos grups econòmics. Cal sensibilitzar la ciutadania i calen, per part dels responsables polítics, mesures més ambicioses, com regular el mercat de les emissions i establir impostos i subvencions, que permetin la transició cap a una economia sostenible i socialment justa així com la descarbonització de les activitats productives i humanes, accions totes elles determinants per a la nostra supervivència com a espècie i per al futur del nostre planeta.