Els sistemes d’intel·ligència artificial i el seu ús és controvertit. A casa nostra ha estat objecte de polèmica i veus contràries han posat de manifest els problemes que comporta posant-se en entredit algunes decisions entorn els criteris en la convocatòria d’uns premis de recerca i de disseny. La realitat és tossuda i hem de ser capaços d’establir unes mínimes regles del joc i fer-ho amb transparència.

Som conscients de l’acceleració de l’evolució de la ciència i de la tecnologia en els sistemes d’intel·ligència artificial, som conscients també del seu extraordinari potencial de promoure el benestar de les persones, el desenvolupament sostenible, el progrés i la innovació i de les oportunitats que pot oferir a la protecció i promoció dels drets humans i la democràcia.

Som conscients dels perills de determinades activitats que subverteixen l’autonomia i la dignitat de les persones, els drets humans i l’estat de dret o l’ús indegut d’aquests sistemes amb finalitats repressives, de pràctiques arbitràries o il·legals de vigilància que vulneren l’autonomia individual i la vida privada. Ens preocupa també els riscos de discriminació en l’àmbit digital que pot comportar la creació o l’agreujament de les desigualtats dels col·lectius més vulnerables pel que fa a l’accés i participació efectiva en la cultura, l’economia i la política.

És necessari desplegar sistemes de governança, de regulació i de supervisió, en tots els àmbits d’aplicació, que garanteixin que l’impacte social de la intel·ligència artificial sigui positiu i per garantir i protegir els drets humans, la democràcia i la sostenibilitat mediambiental.

La qüestió és prou transcendent quan el Parlament Europeu ha aprovat una directiva respecte la IA i el Consell d’Europa, aprovarà el Conveni marc sobre intel·ligència artificial, drets humans, democràcia i estat de dret, el primer tractat internacional jurídicament vinculant.