Habitatge de veritat

El problema per accedir a un habitatge a preu assequible s’incrementa cada vegada més. Les famílies destinen un percentatge cada cop més alt dels seus ingressos al lloguer del pis, la joventut no es pot emancipar i molta gent gran ha d’assumir com pot el pagament mensual amb les seves pensions baixes.

I sento anunciar-vos que el Govern no està al nostre costat. Es prometen coses, sí, però no ens podem beneficiar de cap perquè no s’engega ni una. Per exemple, on són els treballs a Terra Vella per fer habitatges socials que havien d’estar acabats a principi d’aquest trimestre? Com sempre, anuncis i promeses, que mai acaben de veure la llum.

La problemàtica més important per a gran part de la població tampoc té rellevància en els pressupostos. És un escàndol que no s’aportin solucions concretes, almenys per pal·liar els efectes actuals i donar una alternativa als llogaters. L’única mesura, la congelació dels lloguers, està arribant a la fi i ara un contracte nou s’apuja un 10%. Venen a dir-nos: “Apanyeu-vos com pugueu.” Per això, nosaltres proposem invertir 45 milions d’euros en habitatge de titularitat pública a preu assequible durant els pròxims quatre anys, dels quals 33,7 milions provindran d’altres partides del pressupost, com el recinte multifuncional, i la resta, 11,3 milions, els recaptarem dels impostos dels habitatges buits.

Els beneficis que aportarien són multitudinaris. Una solució per a més de 500 unitats familiars, l’entrada de nous habitatges –fet que permetria que els preus deixin de pujar– i podrien suposar una baixada dels contractuals d’entre el 5% i el 10%.

Avantatges no només per a la ciutadania, sinó també per a l’economia. Perquè, com més benestar més despesa fa la població al país, com més contractes de lloguer públic més estalvi pot fer i això es trasllada en ingressos en oci, restauració, etcètera.

Però totes aquestes mesures són, segons el Govern, “populistes”. I ens ho diuen perquè qui defensa, trasllada les preocupacions i fa propostes en benefici de la ciutadania som nosaltres, i no ells, que només us venen a demanar quan s’apropen eleccions.