Queden vuit mesos per acabar la temporada de futbol professional i, a Andorra, ens trobem que tot i tenir un equip a Segona Divisió de la lliga espanyola, un fet històric per a nosaltres, aquest es quedarà sense instal·lacions al Principat per a jugar. I no només això, sinó que a la incertesa sobre el futur de l’FC Andorra se li ha de sumar la vergonyosa situació que s’ha viscut les darreres setmanes amb les declaracions del Secretari d’Estat d’Esports i Joventut, el Sr. Alain Cabanes, qui afirmava als mitjans de comunicació la no renovació del contracte a l’FC Andorra per a continuar jugant a l’Estadi Nacional, la reacció incendiària a xarxes d’un dels màxims accionistes del club, Gerard Piqué, assegurant que hauria de canviar el nom a l’FC Andorra i fer-lo jugar fora del Principat i la sortida, a correcuita, de la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, intentant apagar el foc i tranquil·litzant, dins el possible, la situació amb la represa de les negociacions per arribar a un acord entre ambdues parts.
I mentre veiem tot això, em plantejava el següent:
En primer lloc, vist l’encreuament de missatges contradictoris entre el mateix executiu, potser l’equip que acompanya la senyora ministra no és el més adequat, vist que el Sr. Cabanes ja no és la primera vegada que deixa en ridícul l’esport a Andorra i intenta assumir funcions que no li pertoquen.
A més, amb actuacions com aquestes la imatge del país queda tocada. Sí. Ens agradi o no, sortir a la premsa esportiva espanyola amb titulars com “ens esteu fent fora d’Andorra” no és beneficiós per a nosaltres i, depèn de com acabi tot plegat, se’ns recordarà.
Seguim amb les polítiques a curt termini de Demòcrates que ens porten, una vegada més, a situacions que es podrien evitar completament. Segons ens han explicat des de l’executiu, el conveni amb el club preveia que aquest hagués de fer un estadi, d’acord, però tots sabem que això en un any és missió impossible. Algú de Govern, del ministeri d’Esports, s’ha preocupat en què aquest projecte tirés endavant? I no parlo de pagar un estadi a un club privat com deia la senyora ministra, parlo d’ajudar-los a cercar un terreny adequat, un inversor, d’oferir-los algun tipus d’acompanyament.
Perquè ens agradi o no, l’FC Andorra mou molta gent. Cada vegada que es juga a casa els voltants de l’Estadi Nacional s’omplen d’aficionats del país i estrangers, hem de tallar fins i tot un carril de la CG-1 per facilitar l’entrada i sortida d’espectadors i, el més important, perquè això es tradueix en ingressos pels establiments comercials que hi ha a prop, en especial els bars, i si marxa l’FC Andorra, això se’ls traduirà en una baixada d’ingressos molt notòria.
Des del PS creiem que el projecte de l’FC Andorra, ben negociat i gestionat correctament és positiu. Positiu perquè la imatge del país viatja per tota Espanya i permet donar-nos a conèixer més; positiu per hotels i comerços; positiu a nivell social i esportiu.
I molt em temo que es deixarà perdre.
L’FC Andorra ha invertit 3 milions d’euros en canviar la gespa de l’Estadi Nacional, Govern n’ha posat 1 milió i escaig -recordem que són diners públics, òbviament- i ara des de l’executiu estan disposats a arrencar-ho tot i tornar a gastar els diners de tots i totes en posar-la artificial.
Amb tot això, la resposta del Govern és la d’esperar. Esperar si les negociacions van a bon port, esperar a quina solució posa l’FC Andorra, esperar i anar dilatant el problema en el temps fins que arribi la data de venciment, suposo. I com no tenim resposta a les preguntes, a la incertesa, els socialdemòcrates hem demanat conèixer les actes de les reunions que s’han mantingut, els acords i contractes i les ajudes i subvencions que s’han formalitzat entre el club i el Govern, per tal de conèixer allò que no ens volen explicitar i en quin estat està tot plegat.