Vagi per endavant el meu respecte i suport al treball que fan els docents que estan treballant per la Formació Professional (FP), però el plantejament d’aquests estudis no ha estat del tot el correcte i la responsabilitat és únicament política. La realitat és una i tossuda, dels cinc diplomes d’ensenyament professional només són reconeguts per les autoritats educatives veïnes dos, i des del 2008 no hi ha hagut cap més homologació ni reconeixement. Això vol dir que les persones que van obtenir aquests títols no poden continuar estudis superiors en aquests països i tampoc treballar-hi. Finalment, el Govern ho ha admès. I es reconeix, a la vegada, que cal fer feina perquè Espanya i França els acceptin, en molts casos passant per una reformulació del currículum, aspecte que comportarà noves obligacions, encara per definir, per a les persones que vulguin optar a l’homologació dels seus estudis.

Comparteixo que la FP ha de complir una de les funcions bàsiques, que és nodrir el mercat laboral del país. Se’ns diu que té un alt nivell d’inserció laboral, però no ens podem quedar aquí, cal assegurar que els nostres joves puguin també treballar fora d’Andorra. Aquests anys s’ha anteposat “la quantitat” a la “qualitat” de les formacions. Atenent a la nostra massa demogràfica, es fa difícil pensar que puguem oferir gaires formacions més. La inversió en la FP és molt important i potser cal reflexionar sobre dotar més i millor les beques per poder cursar estudis de FP a l’estranger i de promoure la realització d’itineraris de formació entre centres forans i el nostre.

Confiem que els propers estudis es plantegin de forma que ja estiguin alineats als requisits dels països de l’entorn perquè els puguin reconèixer d’entrada i que, en breu, es publiquin i homologuin les formacions que resten per garantir el futur professional dels nostres joves, la millora de la productivitat i de l’ocupació al nostre país.