El dol de la política

Aquesta setmana la mort de Toni Martí ha sacsejat el país i ha causat tristesa per totes bandes del panorama polític, però sobretot entre el poble. Que tothom conflueixi en aquest sentiment comú diu molt d’algú que va dedicar la vida a una activitat sovint carregada de mala premsa i connotacions negatives. En una entrevista recent, Martí reconeixia que havia aconseguit apartar-se d’aquesta vocació –o aquest vici, segons com es miri– en la mesura necessària per viure més tranquil.

En un moment en què moltes persones ens trobem immerses en el moviment habitual que comporta la proximitat d’unes eleccions comunals, aquest fet tan trist ens ha igualat a totes i tots, pensem com pensem i defensem el que defensem. I potser encara més als que estem directament implicats en l’activitat que duem a terme al si dels partits. Perquè constatem i vivim la duresa d’aquest món, les dificultats i els entrebancs que comporta, l’exposició de la pròpia imatge a l’opinió pública, i només ens hi empeny la voluntat de millorar la societat. 

Potser la primera reflexió que ens inspira el llegat de Martí és que cal trobar i aprofitar els espais de diàleg i consens necessaris per fer avançar Andorra cap a un futur millor. Hem de fer un esforç per apropar la política a un debat positiu i enriquidor, en què conflueixin bones aportacions des de diversos punts de vista, i allunyar-nos de portar-la a un terreny de lluita i confrontació. Segurament no va ser casualitat que els inicis de Toni Martí a la política se centressin al Consell General, on es desenvolupa el debat parlamentari i s’aproven les lleis que contenen esmenes i aportacions dels diversos grups.

I un darrer missatge que ens ha quedat és que val la pena participar en la vida pública i prendre decisions. I aquesta actitud es pot manifestar de moltes maneres, ja sigui amb una militància política marcada i decidida, ja sigui mitjançant l’activisme a favor de qualsevol causa justa, exercint una activitat en el món associatiu o fent ús de la llibertat d’expressió per manifestar la nostra opinió sobre qüestions d’interès general.