El cost de viure a Andorra

Cada vegada costa més viure a Andorra. Amb un salari medià al voltant dels 1.700 euros –que net, després de descomptar les cotitzacions a la CASS, acaba sent un sou de tot just 1.400 euros– amb prou feines s’arriba a finals de mes, i ja no parlem amb el salari mínim, de tot just 1.157,87 euros bruts, és directament missió impossible. Anem a fer números, us sembla?

Posem una parella, que tots dos tenen la «sort» de cobrar el salari medià –suposadament el que més gent té al país–, amb un fill. Així, amb números rodons, el seu pressupost familiar mensual és de 2.800 euros. Posem que també tenen sort amb el lloguer, o la hipoteca, del seu habitatge de tres habitacions i que en paguen 1.100 euros. D’electricitat, sense calefacció, paguen al voltant dels 25 euros mensuals –que en les properes factures l’import serà major–. Posem que per a productes de primera necessitat –alimentació i higiene– hi destinen uns 600 euros, que són tres, i el petit déu-n’hi-do el que menja. Per a l’aigua, calefacció, assegurances diverses, i altres aparten 150 euros al mes, a part dels 200 euros aproximadament que els costa l’assegurança per al complement sanitari de la CASS, que amb un nen no ho pots deixar a l’atzar. Omplir el dipòsit de la gasolina del cotxe ja puja més de 70 euros, això sense anar a veure els familiars o sortir a ampliar l’horitzó una mica un cap de setmana. I en l’apartat del cotxe també cal sumar l’aparcament, entre la plaça llogada al costat de la feina i fent ús de les targetes comunals per als altres casos, acaben deixant-hi al voltant dels 100 euros mensuals. 

Ja portem gastats vora de 2.300 euros, i això sense comptar la roba i el calçat –que, a més, amb un nen se n’ha d’estar comprant gairebé mensualment perquè de seguida li queda petita–, les activitats extraescolars on tenir el fill ocupat metre els pares acaben les respectives jornades laborals, els imprevistos diversos –que n’hi ha que poden suposar un fort cop al pressupost familiar– i la mica d’oci que tots hem de tenir, a banda de poder fer una mica de racó per als futurs estudis del fill.

Ara pensem que són molts els ciutadans d’Andorra que no tenen la «sort» de cobrar el salari medià, que n’hi ha molts que es troben per sota o tot just amb el salari mínim. I els lloguers dels pisos s’enfilen força més enllà dels 1.100 euros, arribant al punt que es lloguen sense que els futurs inquilins ni tan sols l’hagin pogut visitar. Digueu-me, amb aquestes condicions, qui es pot permetre el «luxe» de viure a Andorra? Quin jove es pot independitzar? Així, jo entenc perfectament que siguin molts els que cada vegada més optin per marxar del país.