Quan parlem de Sant Julià de Lòria, sovint ens ve al cap la màgia del bosc de la Rabassa, la majestuositat del Rocafort o les vistes excepcionals de la vall des de Sant Cerni de Nagol. Però què passa amb el nostre comerç? 

És innegable que aquests darrers anys, el Govern ha estat per a Sant Julià com aquell amic que promet trucar-te i mai no ho fa. Ni desviament, ni suport decidit al turisme ni tampoc al nostre comerç. El Govern, amb tot el seu glamur i les seves buides promeses, sembla haver-se oblidat de nosaltres. Potser, com deia l’economista John Maynard Keynes, “la indiferència és la més sofisticada de les armes”. I sembla que, en aquest cas, aquesta arma ha estat la preferida pel nostre Govern, que sembla haver obviat que el sud també existeix.

Després de tots aquests anys, és com si la nostra estimada parròquia hagués estat relegada a un paper secundari. El Govern ha demostrat un desinterès palpable a l’hora de promocionar el comerç i el turisme a casa nostra. 

I, com si això no fos suficient, recordem aquella “gran” aposta del cònsol Majoral per donar competències a Desperta Laurèdia en matèria de comerç. Una idea que, dissortadament, no ha donat els fruits esperats. Vaja, per no dir que no ha donat cap fruit. Desperta Laurèdia, amb el seu discurs eloqüent no ha fet res més que encendre la flama de l’esperança i apagar-la immediatament. Si us plau, que algú digui a aquesta gent que la gestió no es fa només amb paraules ben encadenades i vetant les veus crítiques, sinó amb diàleg i accions concretes.

I què passa amb els treballs realitzats per la Cambra de Comerç en col·laboració amb el Comú? Aquestes propostes havien de ser presentades fa temps. Potser s’han perdut en alguna carpeta virtual, però, sigui com sigui, no s’ha informat dels resultats. I això és com jugar a les ombres xineses, deixant el futur del comerç local totalment en la penombra.

Durant la campanya electoral de les darreres eleccions generals, la coalició PS-SDP, encapçalada per Gerard Alís, va defensar una estratègia que inclou la nostra Parròquia en les decisions nacionals sobre comerç i turisme. I això és una visió que necessitem desesperadament. Com diu l’economista John Kenneth Galbraith, “els esdeveniments no tenen lloc per si mateixos. Tots els esdeveniments tenen lloc per treure’n profit.”

Treure’n profit significa impulsar esdeveniments culturals i esportius, organitzar convencions i reunions, i atraure el turisme de negocis i congressos a un Centre Cultural i de Congressos renovat que esperem amb anhel. Aquesta és una oportunitat d’or per donar vida al nostre poble i establir sinergies amb el sector comercial.

D’altra banda, ressuscitar l’Associació de Comerciants de Sant Julià sembla una bona idea. Però aquí està el dilema: els comerciants no trobaran raons per unir-se si l’Administració segueix mostrant una actitud apàtica envers ells. L’associació ha de ser una via per a la col·laboració, no una forma de prendre decisions sense consultar-los.

En definitiva, és hora d’entendre que el futur de Sant Julià de Lòria està lligat al seu comerç i al turisme. Hem de prendre mesures concretes i no només promeses buides. Com deia l’economista Michael Porter, “el comerç és una part de l’acció i no una qüestió d’admiració”. És hora d’exigir al futur govern comunal passar a l’acció i posar Sant Julià de Lòria en el mapa comercial i turístic. La nostra parròquia ho mereix.