Fa poques setmanes que coneixíem les accions recollides en el Pla Nacional de la Infància i l’Adolescència i entre les quals destaca la de “fomentar” l’augment a 18 anys de l’escolarització obligatòria encara que es matisa dient que “s’ha de fer efectiu un ventall d’estudis més ampli per evitar –com ha passat amb l’obligatorietat als 16 anys– que alguns joves fracassin en l’intent.

De totes les mesures presentades m’ha sobtat no trobar-hi el foment, com a mínim, de l’educació de 0 a 3 anys, quan els especialistes afirmen que és una etapa decisiva per la seva importància en el desenvolupament neurològic i socioafectiu de les persones i també perquè educar en aquestes edats afavoreix la detecció i la modificació de les situacions de desigualtat o de risc social i afavoreix la igualtat d’oportunitats educatives.

D’una banda podem constatar la importància que aquesta mesura té en el desenvolupament integral, el benestar i l’aprenentatge infantil, i en l’equitat de l’accés per a famílies amb menys recursos.

Per aquests motius entenem que els poders públics han de definir i regular un marc pedagògic comú per a les escoles bressol i apostar per l’educació pública i gratuïta dels 0 a 3 anys. Molts d’aquests centres treballen ja oferint un servei de qualitat i professional però si volem reduir les desigualtats educatives és necessari assegurar la seva universalització.


El biòleg David Bueno ha reflexionat sobre el que aprèn el cervell en aquesta etapa de la vida i d’entre les reflexions em quedo amb la que “condiciona com serà el seu caràcter, el seu temperament, com serà la seva relació amb els altres, com serà la seva relació amb el món de l’aprenentatge durant tota la seva vida”. Una etapa que marca la capacitat que els infants tindran per raonar, reflexionar i tenir més connexions per aprendre. És un assumpte, doncs, que no podem eludir i que nosaltres portarem a debat a l’agenda pública.



(Diari d'Andorra, 10 d'octubre del 2022)