Poc interès ha suscitat la demanda formulada i el debat posterior amb relació a la recuperació d’arxius andorrans (no que tenen relació amb Andorra) per part del Govern. Parlem de la documentació produïda per dues institucions històriques: els arxius de les vegueries i els de la Delegació permanent els quals, per llei, integren el nostre patrimoni documental.
Cal recordar que un dels objectius de l’Arxiu Nacional d’Andorra és recuperar, mitjançant còpies, ara digitals, la documentació sobre Andorra o d’interès per Andorra, que es troben en arxius forans. Amb aquesta actuació es pretén l’enriquiment del nostre patrimoni documental i oferir als investigadors la documentació que es troba en altres arxius sense que aquests hagin de realitzar llargs i costosos desplaçaments. Però ara no estem parlant del mateix, ara es tracta d’arxius pròpiament andorrans que estan fora de les nostres fronteres.
Es tracta de la documentació produïda per una autoritat administrativa en el decurs de les seves funcions, les vegueries, que més tard van ser transferides a l’Administració andorrana. Aquesta transmissió de poders, de responsabilitats i de competències a un estat constitucional no va anar acompanyada de la transmissió, necessària, de títols, proves i informacions per poder exercir-les.
La documentació de la Vegueria francesa es troba conservada al Centre des Archives Diplomatiques, a Nantes, que s’ocupa dels arxius repatriats de llocs francesos a l’estranger, des del juny de l’any 1994, i la documentació de l’episcopal es conserva a l’Arxiu de la Mitra, a la Seu d’Urgell.
El fons de la Vegueria francesa consta d’un total de 90 metres lineals de documentació instal·lada en 773 caixes i en diferents lligalls i que es poden dividir en quatre grups: documentació de caràcter intern; documentació que fa referència als serveis que depenien de les vegueries abans de l’any 1993 (expedients judicials, de nacionalitat, de residència i d’immigració, els documents del Servei de Policia i els del Centre de Detenció); documentació de relació amb el Consell General i el Govern (importacions, exportacions: correspondència general, importacions andorranes; els litigis comercials; les marques andorranes o el registre de llicències de comerç acordades per la Vegueria); i documentació de caràcter consular.
Aquesta documentació és única per estudiar i analitzar la immigració i la política immigratòria a Andorra durant la primera meitat del segle XX; la creació del Servei de Policia; la història de la justícia a Andorra; i de documentar l’Andorra entre la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial.
L’any 1882 es va crear el càrrec de delegat permanent francès per als afers d’Andorra. En un primer moment, el delegat permanent es va instal·lar a Prades i després a Perpinyà. La documentació de la Delegació Permanent de Perpinyà (1882-1993) fou transferida, el juliol de 1993, als Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals.
Malgrat la meva insistència en el debat de preguntes i de l’oportunitat que oferia l’estada a Faber Andorra de l’arxiver i investigador James Lowry per analitzar la reclamació per a la devolució d’arxius del nostre país desplaçats a França amb l’objectiu de trobar els possibles camins cap a la negociació i la resolució bilateral, el ministeri de Cultura no semblava massa interessat en el treball de recuperació d’aquests valuosos arxius i menys d’establir acords amb l’administració francesa i episcopal per fer-ho possible. Una vegada més, el patrimoni cultural incomoda.