Qui té un animal de companyia sap que, de seguida, es converteix en família. Com sabem totes les persones que en tenim algun, comporten una sèrie de beneficis, ja que t’obliguen a mantenir uns hàbits d’higiene a casa, una mica d’exercici físic, i poden ajudar amb la depressió i la solitud. Quanta gent gran està sola i gràcies al gosset ha de sortir al carrer dia rere dia i té un company les 24 hores?

Molts lectors també s’hauran trobat en una situació complicada: “Tinc un gos i no trobo pis de lloguer perquè no me l’accepten enlloc.” Un animal de companyia no hauria de ser cap problema. Per això, proposem clàusules en què, per exemple, s’obligui a tenir una assegurança per si l’animal causa desperfectes, exempcions fiscals als propietaris dels habitatges que els acceptin, etcètera.

Respecte al registre d’ADN caní, no entenem que s’apliqui i menys sense el consens dels veterinaris, que també assumeixen tasques que no els pertoquen. Així mateix, la taxa de tinença d’animals no ha de ser una eina recaptatòria, sinó un mecanisme d’inversió amb el qual, des de les administracions públiques, s’aposti per nous equipaments i instal·lacions en espais públics per donar un bon servei tant als propietaris com als animals de companyia. No pot ser que els pipicans s’ubiquin en petits racons d’aparcaments comunals i que, un dels més grans, situat al Prat Gran d’Encamp, desaparegui amb la seva reforma i es deixi els gossos sense llocs habilitats.

Amb mesures així només potenciem la brutícia als carrers, un fet que estic convençut que ningú vol. I sobta com, tot i els beneficis que comporten els animals de companyia, Govern i la majoria de comuns només enviïn missatges negatius. A títol personal em molesta i m’agradaria que la legislació i les administracions públiques fossin més amables vers nosaltres, ja que tenir animals de companyia comporta drets i deures. I per això reclamem més espais preparats i que els discursos públics tinguin la voluntat de millorar les coses i no de criminalitzar les persones que tenim animals de companyia, ja que és una decisió completament lliure.