La darrera setmana, en el ple del Consell General, després d’una pregunta oral sobre la nova llei –o tot en un– que l’Executiu va anunciar respecte als pisos buits i les mesures en habitatge, és el cap de Govern qui va obrir un debat sobre formes i fons.
Des del Govern defensen que ells poden presentar una llei i fer-ho de forma unilateral perquè tenen potestat com a poder executiu. Però cal recordar que, si es vol legislar així, sense cap mena de consens, nosaltres no continuem treballant en una taula d’habitatge o pacte d’Estat –que vam proposar des de fa anys des del PS–, i que de nou, malauradament, no serveix absolutament per a res. Aquest no era el pacte que esperàvem, ni que volíem, i per això hem decidit sortir-ne.
Perquè quan parlem de consens, parlem d’un text treballat i acordat per totes les forces parlamentàries, no només per aquells que donen suport al Govern, amb el qual sembla que fins i tot ells mateixos, internament, no hi estan tots a favor. Parlem d’acord, no que facin i nosaltres hàgim d’assumir allò que volen perquè no tenim majoria. Això no és ni consens, ni patriotisme. És voler prendre el pèl als partits de l’oposició i a la ciutadania. I ningú ens pot acusar de manca de voluntat: Només cal veure la llei de les mesures excepcionals aprovada per unanimitat o el recent tancament de la llei del català, a la qual també donem suport gairebé la totalitat dels consellers i conselleres generals.
Recordem també que som l’únic partit de l’arc parlamentari a l’oposició que defensa l’acord d’associació amb la Unió Europa, ja que els socialdemòcrates som els únics que sempre hem apostat per aquesta visió d’Estat. Des de fa més de 20 anys, no pas ara. Així doncs, quan l’Executiu ens titlla de manca de patriotisme o de manca de visió d’Estat, cal recordar-los que, en tot cas, qui s’ha sumat a la visió d’Estat són ells, i no nosaltres.
Que sortim de la taula de treball de l’habitatge no vol dir que no ens preocupi el problema o que no vulguem proposar solucions. Només cal veure totes les mesures que es van acordar al debat monogràfic d’aquesta temàtica i que venien des del nostre grup parlamentari, com un índex de preu de referència, la creació d’un registre de la propietat i la redacció d’una Llei d’habitatge –però només d’habitatge! Propostes que s’havien d’assolir amb el pacte d’Estat del qual hem sortit, però que encara ni s’havien promogut a treballar.
Cert, algunes de les mesures que portem recomanant els darrers vuit anys –i amb una negativa constant per part de Demòcrates per Andorra–, estan implementades en el suposat text. En el fons, en espera de veure el resultat, podem estar d’acord, però no en la forma ni en la presentació –recordem que a la premsa han presentat un text que no està redactat i que no han mostrat als parlamentaris perquè no existeix, ni a fer un combo de lleis on s’aglutina inversió estrangers, creixement sostenible i habitatge, ja que són problemàtiques prou importants per treballar-les en textos per si sols.
Així doncs, des del nostre grup parlamentari, malgrat haver sortit d’un pacte d’Estat estèril, sense compromís ni consens, continuarem treballant des de la via que ens permet el Consell General: esmenant les lleis i cercant millores, perquè allò que cerquem és el millor per a la ciutadania. I des del patriotisme útil continuarem legislant per a tots i totes la societat que conforma Andorra.
Estimar el nostre país, ser patriota, no és donar la raó perquè sí a Govern. Vol dir pensar en tota la ciutadania i no només en uns quants. Almenys des del PS, així ho entenem. De vegades cal recordar a l’Executiu que malgrat la seva majoria absoluta, la qual li dona el sistema electoral, el consens se cerca. Per responsabilitat i per Andorra.