Fa dues setmanes el Consell General va organitzar amb motiu de la celebració del Dia de la Democràcia un debat sobre populisme i mitjans de comunicació amb els periodistes Eva Arasa, Laia Ferré, Andrés González-Nandín i Stefi Ruano, debat que no ens va deixar indiferents. Vam poder compartir que el populisme no és una ideologia sinó que és un “estil de fer política” de certs moviments polítics que es refereixen al “poble” per oposar-lo a l'elit dels governants, al gran capital, als privilegiats o a qualsevol minoria que, segons ells, hagi "monopolitzat" el poder (Jan-Wener Müller, 2016). Es caracteritza per la seva polarització, per la reducció -amb un marcat caràcter moral- entre allò que és vertader i fals, i pel seu antipluralisme. Com que només ells “representen les persones reals” no hi pot haver cap oposició legítima i la crítica que fan als (mals) “representants” es converteix en una crítica a les institucions democràtiques. Per als populistes la democràcia representativa no funciona, motiu pel qual defensen una democràcia més directa amb la pretensió (falsa) de "retornar el poder a la gent”. Els populismes acaparen l’aparell de l’Estat, afebleixen i, fins i tot, suprimeixen l’oposició política, els activistes socials i els mitjans de comunicació. Per salut democràtica és obvi i necessari combatre els populismes. Políticament, amb propostes sòlides i amb un debat franc que no apel·li als sentiments, defugint de missatges simplistes i esbiaixats, treballant per la nostra democràcia representativa i plural. Periodísticament, creant espais, els mitjans de comunicació, de debat i intercanvi d’informació veraç -no alimentant el monstre de la polarització ni atiant el foc de campanyes contra col·lectius, associacions i partits polítics -  per oferir una visió de la realitat imparcial i, com diu Andrés González-Nandín, més honesta, perquè la ciutadania pugui prendre les seves decisions i exercir lliurement els seus drets amb plenitud de coneixement.