Cesàries

Les darreres dades que coneixíem en relació amb les cesàries practicades a Andorra eren del 2018 i ens trobem que les xifres dels darrers cinc anys són pràcticament les mateixes, amb l’agreujant de la disminució contínua de naixements. El 2018 se’n van practicar 171, el que va suposar un 37% del total dels 464 parts, i entre el 2019 i el 2022 s’han practicat un total de 695 cesàries, el que suposa un 37% d’un total de 1.865 parts. Una xifra que s’allunya molt del percentatge que l’Organització Mundial de la Salut recomana: la taxa de cesàries, en els embarassos sense risc, no pot superar el 10 o el 15% i només s’ha de practicar en casos estrictament necessaris, segons el criteri mèdic. Entre les causes que justifiquen aquest alt percentatge tenim l’augment de l’edat materna, els problemes de salut (diabetis gestacional, hipertensió, tractaments de reproducció assistida, etc.) i l’absència d’una unitat de cures intensives neonatals. Malgrat aquests factors de risc, de la xifra que tenim, les cesàries programades –que poden respondre a aquests factors– representen només el 27% del total. Em demano, doncs, i sense tenir gaire més informació, la seguretat i la reducció de les complicacions per a qui és, o és que els nostres embarassos de risc són molt elevats?

A la vista dels resultats, no sembla que les accions impulsades pel ministeri de Salut i del SAAS hagin obtingut els efectes desitjats. Cal elaborar un pla ferm per respectar les recomanacions internacionals i, evidentment, els drets sexuals i reproductius de les dones. Comença a ser hora d’adoptar les mesures en salut recollides en la Llei 6/2022 per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes, sobre el foment de la investigació científica, la prevenció, la detecció i el tractament de les malalties que afecten les dones i de la violència obstètrica dins l’àmbit sanitari.