Canvi de model social

Fa uns dies parlava amb un professional de la comunicació del preocupant canvi en l’estructura i composició demogràfica que s’està produint a Andorra i ens demanàvem si era volgut (l’enduriment de l’agrupament familiar o la facilitat d’autoritzar residències passives) o resultat de la manca de planificació dels nostres governants. Segons dades de l’Observatori de la infància 2023, som el país amb la taxa de natalitat (6,2) i l’indicador conjuntural de fecunditat (0,94 fills per dona) més baixos d’Europa. La població de menys de 18 anys ha disminuït un 7% entre el 2012 i el 2022 i el nombre d’infants menors de 10 anys ha patit un descens, sobretot entre 0 i 4 anys. El 73,1% de la població es concentra en el tram d’entre 15 i 64 anys i els menors de 15 anys representen l’11,8%, mentre que els majors de 64 anys suposen el 15,1% restant. La població, però, s’incrementa en un 4,2% respecte a l’any passat, sent 89.787 persones.

L’augment de l’esperança de vida, la caiguda de la fecunditat, l’increment de la participació de dones en el mercat laboral, l’augment dels índexs de divorci, la individualització creixent de les relacions socials i les noves estructures de convivència fan necessari dissenyar noves modalitats d’intervenció social i protecció familiar. Els principals causants són el mercat de treball, la manca de polítiques públiques de suport a la família, d’accés a la vida adulta i de conciliació de la vida laboral i familiar, i una conjuntura econòmica desfavorable. Si volem revertir la situació cal intervenir amb suport econòmic a les famílies per compensar part dels costos de tenir fills; aprovisionar els serveis per a la cura dels infants a preus gratuïts o subvencionats per reduir els costos indirectes de la maternitat, i regular i fomentar la conciliació al lloc de treball amb permisos de maternitat i paternitat remunerats i de la flexibilització i racionalització dels horaris laborals.