Assistir o empoderar

A hores d’ara és ben clar que el nostre panorama polític presenta una dicotomia entre el model d’assistència social i econòmica a la classe treballadora i d’empobriment de la classe mitjana, representat per DA i els seus socis de coalició, i la voluntat d’empoderar la societat garantint els drets constitucionals i el benestar, representada pel Partit Socialdemòcrata i les altres forces progressistes que s’hi alineen.

El primer és un model que respon als interessos dels grans propietaris i empresaris, però quan hi ha un problema social greu, com el que tenim amb la manca d’habitatge, adopta polítiques improvisades i curtterministes com prorrogar els contractes de lloguer o facilitar l’accés a ajuts. Fins ara no els ha interessat regular els preus. Tampoc no pensen gaire en els treballadors per compte propi o els petits empresaris, que tenen un problema d’encariment dels locals comercials paral·lel al de l’habitatge.

El model socialdemòcrata s’inscriu en la voluntat de resoldre-ho aplicant mesures per regular els preus. Algunes ja s’han acceptat amb la inclusió d’esmenes del grup parlamentari socialdemòcrata en la darrera llei d’habitatge, com la creació d’un registre de la propietat o l’elaboració d’un índex de preus de referència, que sempre s’havien descartat pel simple fet que venien de l’oposició, o potser perquè contravenien els interessos de la majoria parlamentària. D’altres, com la distinció entre petits i grans tenidors en funció del nombre de béns immobles en propietat, encara troben resistència. 

Argumentar que és un problema global per defugir la responsabilitat, o felicitar-se de les dades macroeconòmiques sense preocupar-se de la desigualtat creixent, són maneres d’actuar que no fan cap favor al país. El paradigma de creixement que s’ha imposat ha quedat obsolet i superat per les circumstàncies. 

Per preservar l’equilibri social i el teixit econòmic, l’únic model just és el socialdemòcrata. L’enriquiment d’uns quants no es pot fer en perjudici dels autònoms i les persones que treballen als comerços, els bars i restaurants o la construcció. Cal garantir un creixement sostenible.