Article 33 de la Constitució

Les darreres setmanes hem analitzat amb preocupació les polítiques que s’implementen des de Govern per “millorar” el principal problema de la societat. Malgrat els avisos que es fan sobre la difícil situació que està patint una gran majoria de ciutadans, la posició política de DA i del seu Govern en coalició és la de fer polítiques poc eficients o incompletes, quan es poden fer les coses bé com a la corporació escaldenca amb la creació de pisos d’habitatge a preu assequible.

DA transforma les polítiques socials en ajuts directes i deixa de banda aquelles que poden enfortir els ciutadans per viure sense haver de dependre’n. Les polítiques socials que afavoreixen l’Estat del benestar (prioritat per a qualsevol Govern que se centri en la ciutadania) brillen per la seva absència. No parlem de no donar ajudes, sinó de fer polítiques per viure amb els diners propis, sense donar explicacions de com i en què es consumeixen. De tenir una vida digna.

El mateix passa amb l’habitatge. Després d’oblidar el problema durant molts anys, per desinterès o per protegir els seus interessos, part de la població ha de decidir entre pagar el lloguer o menjar. I no és cap exageració.

No ens podem permetre que la solució estrella del Govern i del seu ministeri, encapçalat per l’antic gerent de l’Acoda, sigui la congelació dels lloguers o la inscripció voluntària de pisos buits a un registre al qual només s’han adherit 14 dels 5.000 que es calcula que hi ha al país.

Governen d’esquena la ciutadania, permetent-se luxes que el 99% de la població no pot assolir i sense escoltar les propostes d’altres partits com el PS, les quals titllen de “populistes”. Invertim 45 milions d’euros els pròxims quatre anys en polítiques d’habitatge! Fem d’una vegada un registre de la propietat!

Entenem, i no ho discutim, que la nostra visió no és com la de DA, però tenen el lleig costum de no escoltar i directament denegar. I qui ho paga és la ciutadania. En un problema tan greu tots hem de fer pinya i ja que defensen la Constitució per a algunes coses potser caldria que es llegissin de nou l’article 33.