Ara no toca apujar preus públics

El Comú d’Andorra la Vella ha augmentat un 4,5% els seus preus públics, taxes i impostos. La mensualitat de l’escola bressol és ara de 352,17 euros (més de 15 euros més que l’any passat), la del Llamp o la Ludoteca pujarà a 41,8 euros (40 l’any passat) i cinc dies d’activitats de les vacances escolars sumaran 71,06 euros (68 euros el 2022). 

De la mateixa manera, el Foc i Lloc és més d’un euro més car aquest 2023. Una petita agència de publicitat pagarà com a mínim prop de 8 euros més en concepte d’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, i és un exemple qualsevol, sense anar a buscar aquells tipus de negocis que tindran els majors increments. I podríem posar molts més exemples de taxes i tributs.

Aquests increments, si se sumen als augments dels preus dels lloguers –tant de l’habitatge com del local comercial–, de les mercaderies diverses –tant de la cistella normal de la compra de les famílies com dels productes i materials necessaris per a desenvolupar l’activitat econòmica corresponent–, de serveis i d’altres, agreugen la situació ja de per si complicada que viuen moltes famílies i petites empreses de la parròquia.

El Comú d’Andorra la Vella apuja aquests preus tot dient que les finances comunals estan sanejades i sense necessitar-ho per aconseguir l’equilibri pressupostari, i ho fa en un escenari de greu pèrdua de poder adquisitiu de la població. En moments així, i com a servei públic i necessari, no s’haurien d’apujar aquests preus. Des de Partit Socialdemòcrata + Independents d’Andorra la Vella entenem que ara no toca. Incrementar preus públics, taxes i impostos en comptes de fer costat a la ciutadania ho considerem intolerable, i per això vam votar en contra del pressupost i de les ordinacions tributària i de preus públics. 

Entenem que les administracions públiques han de tenir vocació de servei públic i no buscar fer beneficis com faria una empresa privada. Les administracions públiques, i concretament el Comú d’Andorra la Vella, que és el que ens pertoca, haurien d’evitar polítiques que agreugin la situació econòmica que travessen les famílies i les empreses i, per tant, no haurien d’apujar els seus preus. Una bona política pública per contribuir a frenar l’espiral inflacionista en què estem immersos i ajudar empreses i famílies és justament no aplicar increments de preus a serveis essencials i tributs i, menys encara, quan des de la majoria es comenta que es preveuen altres ingressos, derivats de nous projectes constructius, entre d’altres, que permetrien no apujar-los i assolir igualment l’equilibri pressupostari.